Ja tornem a ser aquí, en una pausa de feina després d'haver-me passat tot el matí arranjant comes i punts, per posar-ne jo també ara uns quants més en aquest marasme que és la xarxa®. Mentre la calor asfixiant va tornant, l'Ajuntament decideix que havia de trepanar un altre cop el carrer i jo haig de tancar la finestra per no tornar-me boig pel soroll, i mentrestant vaig pensant en què podria escriure sobre la magnífica actuació de dissabte a casa dels nostres fillols, els Castellers de l'Adroc, juntament amb els Carallots i nosaltres, els Cargolins. És ben bé que al Baix les colles tenim noms més pintorescos que les franquícies esportives dels EUA.
Per la meva banda, feia temps que no venia a aquesta diada d'Aniversari de l'Adroc, per naps o per cols, segurament des d'abans de la pandèmia, quan encara agafava la bici i feia una mica de salut. Aquest cop, com que no tenia gens de pressa, vaig baixar xino-xano a Cornellà i vaig pujar als ferros, que em van deixar puntualment al centre de Sant Andreu de la Barca.
A Cornellà feia un solet d'aquells que comencen a amenaçar una mica amb l'arribada de la calor; a Sant Andreu, però, nuvolades negres es congriaven una mica més endins, cap a Martorell i el Penedès, i miràvem el radart fent una birra al bart de la plaça F. G. Lorca, que s'assembla una mica a FGC. De fet, tothom feia cafès excepte jo, que soc un desmanegat. I així, mentre la gent es començava a enfaixar, jo anava escurant la mitjana i pensava que quina mandra, mare meva.
En aquella plaça era on actuàvem normalment; l'any passat no hi vaig poder anar perquè em va tocar treballar, l'anterior no sé ni si hi vam actuar i les anteriors hi havia la pandèmia o altres greus impediments. En aquesta avinentesa les colles vam sortir en xiroia cercavila cap al centre del poble, a la plaça d'Anselm Clavé, músic de gloriosa memòria, fundador del moviment coral a Catalunya i moltes més coses que podeu llegir a la Viquipèdia. La plaça, però, no era tan gloriosa; més aviat amb poca gent, força inclinada, amb més ombres que llum del sol, ens costava d'entendre el canvi de situació. En vem parlar una mica entre nosaltres, però no en vem treure l'entrellat; poder hauríem d'haver parlat amb algú de la colla, però no ho vem fer, és més divertit rondinar.
Nosaltres érem els segons i després del pilar de 4 caminant dels amfitrions, que va quedar en carregat, nosaltres vem fer el nostre i vem veure com els de color carbassa aixecaven el seu, sense fer-lo caminar. Què van fer les colles? Poso aquí el resultat i així ja ho tindríem:
Castellers de l'Adroc: pde4cam(c), 3de6, 3de6a, 4de6, 2pde4
Castellers d'Esplugues: pde4cam, 3de7, 4de7, 4de6a, pde5, 2pde4
Castellers de Sant Vicenç dels Horts: pde4, 3de6a, 3de6, 4de6, pde5, pde4
Dels nostres castells, gairebé només puc escriure el que he redactat per a Esplugues Digital, que és això:
"Les colles ens vam aplegar cap a les 17.30 a la plaça Federico García Lorca, on havíem actuat els anys anteriors, per sortir en cercavila cap a la plaça Anselm Clavé, on va tenir lloc la Diada d'Aniversari dels Castellers de l'Adroc, que són els fillols dels Castellers d'Esplugues. En aquella plaça no hi havia gaire públic i l'ambient era una mica fred. Tot i això, com que l'espai era estret, hi havia el caliu del frec-a-frec de camises anant d'una pinya a l'altra. [...]
Quan va arribar la cercavila a plaça, les colles vam entrar amb un pilar caminant. Nosaltres érem els segons, i en primera i segona ronda vam fer el 3 i el 4 de 7, els primers castells de set pisos de l'any, que es van fer amb prou fermesa, malgrat que com que hi ha canalla molt nova, van ser una mica lents; amb tot, els troncs i la pinya van aguantar perfectament. En tercera ronda vam portar el 4de6 amb agulla, que no va donar cap problema rellevant; vam descartar el de set perquè, malgrat que per pinya érem prous per fer-lo, ens faltaven algunes mans altes i es va decidir no forçar més del compte. Per acabar, el segon pilar de 5 de l'any, més dos pilars de 4."
Com a resum trobo que ja està prou bé. Aquest text meu l'hi han passat a un dels caps de pinya perquè l'acabi de completar; és divertit mirar quines diferències hi ha, etc. Teniu aquí la notícia. El que sí que hi han afegit és el nombre exacte de camises; jo sabia que n'érem unes 70, al final arribàvem a 76. També confirma que hi va haver una estrena de canalla, tot i que des de la pinya el que es veia era que a l'acotxador, molt petitó, li costa déu i ajuda enfilar-se fins al capdamunt.
Doncs res, la veritat és que poca cosa més puc afegir-hi. Aquestes actuacions es fan molt lentes perquè amb colles petites, i aquest cop ens hi incloc a nosaltres mateixos, cal força ajuda de les altres colles per tancar les pinyes. Amb colles més grans, o en la majoria de les nostres actuacions, normalment comencem a tancar pinya més o menys quan la colla anterior ja està descarregant. En casos com els d'aquest dissabte, no es comença a muntar la pinya fins que no està descarregat del tot el castell anterior. A més a més, com que la plaça tenia força pendent, totes les colles fèiem els castells en el mateix tros de plaça, més planer, la qual cosa obligava a esperar que s'acabés de descarregar i escampessin la boira d'aquell petit tram. Així, entre ronda i ronda, anàvem seguint els bèsties resultats del futbol: el Madrit va perdre i tot pintava d'allò més bé, però més tard al vespre el Barça no va acabar de fer els deures. Què hi farem! I amb això ja teníem el pilar de 5 fet:
També vem fer aquests dos pilarets de comiat:
I nosaltres, farem els nostres deures? Doncs ja vorem, de moment la cosa havia començat prou bé d'assistència a assaig, però ara per ara no s'està acabant d'implementar a plaça. En tot cas, les nuvolades tampoc es van implementar i els castellers van fer via cap a la festa que organitzaven els amfitrions. Jo vaig tirar cap al poble a veure si el Barça guanyava, però tampoc va implementar la victòria. I a reveure!
Hi ha fotos al nostre Flickr i també les de l'Espada, que ara ve a la nostra colla.
