12 d’octubre 2008

Trobada del Baix (versió per a Falques)

I aquesta és la crònica per a Falques. El senyor Efrèn, el redactaire del tema, s'ha espantat i m'ha demanat de canviar algunes coses. Jo li he dit que ho faci ell mateix, perquè per mi ja està bé. O sigui que aquesta és la versió abans de la censura, i demà ja veurem com queda.

La coneguda com a «Trobada del Baix», que aplega totes les colles del Llobregat Jussà en disposició d'aixecar castells, a excepció dels Castellers d'Esparreguera, que no es deuen considerar de la comarca (decisió que, segons com, és enraonada), va viure una nova edició a Sant Feliu de Llobregat, l'encarregada d'organitzar-la malgrat el delicat estat de salut de la seva colla castellera. Cal afegir que les instàncies públiques fan tots els possibles per agreujar les dificultats dels Castellers de Sant Feliu i, a tall d'exemple, el suport als actes de la Trobada del Baix va ser irrisori i, per tant, denunciable. I així ho denunciem.

Les colles participants enguany eren sis. Per ordre d'actuació, la Jove de l'Hospitalet, els Matossers de Molins de Rei, els Castellers de Cornellà, els reapareguts de Castelldefels, els amfitrions i la Colla de Castellers d'Esplugues, la qual està en el moment més brillant de la seva història. Atès el nombre de colles, només es fan dues rondes més el pilar.

Els espluguins, en efecte, dissabte a Sant Feliu van protagonitzar la seva millor actuació en descarregar el 5de7 i el 4de7a. És el segon de cada castell que completen des del seu naixement, l'any 1994. El 5de7, que va pujar al primer peu, tenia unes mides una mica lletges: el pilar de la descarregada de la torre era molt més alt que l'altre, tots dos semblaven massa enganxats a un tres que tampoc no guardava bones mides. Va mantenir-se relativament ferm fins a l'aleta; en passar l'enxaneta i fer la segona aleta, una batzegada forta va estremir tota l'estructura, que va perillar força. Tanmateix, l'encaix de pinya i tronc era molt bo, i la feina conjunta va permetre'n la descarregada entre grans mostres d'alegria. Recordem que el primer 5de7 l'havien completat tres setmanes abans en la seva Festa Major. En segona ronda van atacar el 4de7a, que és també el segon de la seva història: el primer el van descarregar sis anys abans a Sant Feliu també en la Trobada del Baix. L'assalt a aquest castell va presentar més dificultats que el 5: el tronc es va deformar molt i el pilar va caldre treballar-lo gairebé al límit. Per acabar la festa, van descarregar el pilar de 5 sense problemes. Des d'aquí els felicitem sincerament.

Els Castellers de Cornellà, la colla més potent de la comarca, amb tres 5de7 i un 4de7a aquesta temporada, no va tenir tanta sort com la colla veïna. Tot i anunciar la megafonia el 3de7, a primera ronda van provar el 5de7, potser per no quedar-se enrere (malgrat que actuava abans que Esplugues). El castell va pujar força bé però, potser per manca de prou camises, un dels segons del dos del cinc va perdre la posició, va asseure's completament i va provocar la desfeta general poc després de la segona aleta. Així, a segona ronda van descarregar el 3de7, que no va presentar cap entrebanc llevat del rengle de la buida, que quedava una mica oberta. Van plegar amb un pilar de cinc preciós, que van girar i que va demostrar que no guarda cap secret per als de camisa lila.

L'altra sorpresa del dia va ser la reaparició dels Castellers de Castelldefels, que enguany tornen a córrer per les places després d'uns anys de stand by. En la que ha de ser la segona actuació de la temporada, van atrevir-se amb els castells de la gamma alta de 6, però l'aposta va reeixir només a mitges. Van començar descarregant el 4de6a, que va pujar molt lent i contorsionat, amb una canalla encara molt inexperta i un tronc que li costa d’afermar-se. L'èxit els va animar a provar el 2de6 en segona ronda, però els mateixos errors d'abans, sumats a la indecisió de la canalla, va fer que l'haguessin de desmuntar. Certament, aquella torre feia patir, i van canviar-la per un 4de6 de mides també dolentes i amb un pom de dalt que semblava que no es formaria mai i que feia patir, també. Van acomiadar-se amb dos pilars de 4.

La Colla Jove de l'Hospitalet va completar un 2de6 no massa maco, seguit pel 3de6, que sí que estava maco, i va acabar amb el pilar de 5, que va costar però es va descarregar. Va pujar molt a poc a poc i amb símptomes de perill immediat; el treball herculi del segon i el terç va aconseguir dominar el pilar, que va ser celebrat amb molta efusivitat.

Els Matossers, per la seva banda, van clavar el 3de6, que en tot cas també va ser força lent, i un 3de6a perfecte. Van acomiadar-se amb un pilar de 4. Els Castellers de Sant Feliu, en moments molt difícils, van poder descarregar només el 3de6, amb molt de bellugueig. Van haver de desmuntar un intent de 4de6, i van acomiadar-se amb un pilar de 4.

Doncs així va passar una nova edició de la Trobada del Baix. Es pot considerar normal que la majoria de mitjans de comunicació no n'informin mai i silenciïn contínuament les colles petites, perquè sembla que a ningú no interessen els castells de 6. És possible. Però dissabte s'hi va poder veure de tot, des de la rivalitat sana entre Cornellà i Esplugues, a la reaparició de Castelldefels, i un bon grapat de castells emotius. Perquè tan emocionant pot ser contemplar la Colla Jove de l'Hospitalet suant per descarregar un castell límit per ells, el pilar de cinc, com qualsevol altre castell de qualsevol colla gran, les quals gaudeixen de propaganda gratuïta mentre que les altres, molt més necessitades de suport, tant institucional (que en el cas de Sant Feliu, per exemple, clama al cel) com mediàtic, són ignorades i menystingudes i abandonades a la seva sort.