14 d’octubre 2011

Castells, cultura o esport?


Taula Rodona: ELS CASTELLS, CULTURA O ESPORT?
14 d’octubre, UAB.

Ponents:
Marc Freixa, Xics de Granollers i un dels fundadors de Ganàpies
Marçal Agut, Castellers de la Vila de Gràcia i membre dels Arreplegats
Miquel Ferret, president dels Castellers de Vilafranca
Artur Moncal, membre fundador dels Minyons de Terrassa

El moderador presenta els ponents. Comença a parlar Marc Freixa.

Marc
Troba que els castells tenen un element esportiu o competitiu innegable: els assajos planificats, la temporada amb diades marcades, una junta tècnica i directiva amb papers ben establerts, unes regles de joc no escrites com les tres rondes, etc., elements que comparteixen amb altres activitats tradicionals de cultura, però que en el nostre cas és més evident.
Es pot dir que molts dels valors dels esports (cohesió de grup, competitivitat, fair play) són també propis dels castells.
Per tot això, els límits entre la competició esportiva i els castells és molt difús, cal tenir cura que no es perdin les particularitats pròpies castelleres.
Rànquings: exemplifiquen aquests límits; van bé per comparar-se, però no tenen en compte molts altres aspectes intrínsecs de l’activitat castellera. Ídem amb el Concurs.

Marçal
Reitera el tema de la competitivitat, però també incideix en allò que distancia els castells dels esports; els castells no són un producte vendible al gran públic com els esports de massa, com a competició. En general, en una diada ningú no guanya una altra colla.

Miquel
Reprèn el tema però accepta plenament el vessant esportiu: “Els castells són una activitat cultural i esportiva”. “Cultura sí, esport també”. El caràcter tradicional, folklòric o cultural de l’activitat no està en contraposició a l’element esportiu molt marcat dels castells.
A partir d’aquí, enumera un bon nombre d’analogies dels castells amb els esports, com havia fet en Marc, però molt més exhaustiu, des de les camises i l’escut a l’assegurança i la CCCC com a federació esportiva. Ressalta el tema del casc i el compara amb l’oblicació de dur-lo al Tour, que va crear molta polèmica al seu dia.

Artur
Cerca l’essència dels castells per veure si l’element esportiu hi és intrínsec o si és només un component lateral o residual de l’activitat. Partint del vídeo presentat a la Unesco pel Patrimoni de la Humanitat, extreu els valors que considera més propis del món casteller: senzillesa, confiança mútua, festa, etc. Per a ell, la competicióés molt excepcional: es redueix a un cop cada dos anys a Tarragona. Queda demostrat que els castells segur que són Cultura (en termes antropològics i folklòrics).
Pel que fa a esport, tot i que la competitivitat i l’activitat física són elements indestriables dels castells, la pura competició com en un Concurs continu faria perillar molt els valors dels castells: amateurisme, autosuperació (no vèncer), treball en equip, educació, etc.
Rànquings: ineficaços, promouen la competició.
Guanyar: no, bogeries del Concurs. Si al Concurs no s’hi va a guanyar, hauria de ser una trobada de germanor,etc. No a l’esportivització dels mitjans de comunicació, etc.

Miquel rebat
Comença citant paraules de Nani Matas: “El veritable Concurs és Sant Fèlix” i “Per la Mercè els matxacarem”.
Lloa el Concurs com a cosa positiva per l’entrada de camises noves (Marc Freixa rebat que per altres diades, com FM, també hi ha molta entrada de gent nova i que depèn de com es planteja la temporada) i que, de bogeries, se n’han vist a grapats fora del Concurs (cita exemples dels Verds per Tots Sants i Sant Fèlix).
Defineix esport com a activitat física amb regles, lúdica o competitiva, i troba que encaixa a la perfecció amb els castells (després, Lavínia, del públic, rebatrà que això també escau a activitats molt diverses, com els Gegants).
Acaba la intervenció recordant que en Pep Guardiola també exhibeix valors que podrien ser plenament castellers i que és altament competitiu; l’objectiu no és tant guanyar com fer les coses al màxim de bé segons uns valors propis, que menen a l’èxit.

Marçal
Reivindica l’element Festa com a propi de l’activitat castellera, inexistent al món esportiu.
Afirma que alguns elements competitius de l’esport anul·len molts valors dels castells.
Diu que, per la seva experiència dins la Festa, sap que mai a Sant Fèlix hi ha un guanyador, perquè cada colla fa la seva valoració.

Miquel
Repeteix que la competitivitat no exclou altres valors i afegeix que els Arreplegats són una de les colles més competitives del món casteller.
Sobre els mitjans, afirma que els castells hi surten massa poc i que per culpa d’actituds hippies com la de Moncal no apareixen a l’Sport o el Mundo Deportivo (hi van aparèixer uns anys fins que per pressió castellera van deixar de ser-hi) o a Esports3.

Artur
Diu que el proteccionisme casteller és per salvaguardar-ne l’essència, la història, els valors…

Miquel
Lligant amb les innovacions i l’essència, afirma que ningú no va posar pegues als Minyons per introduir-hi les dones als troncs, i que la CCCC s’oposa al desenvolupament de noves innovacions: esmenta els impediments que van patir amb la internacionalització a Xile i els protectors bucals i els informes/paperassa de la CCCC. Per a ell, la Coordinadora hauria de ser un lloc per compartir, no per “controlar ni fiscalitzar”; per a Ferret, doncs, la CCCC hauria de deixar via lliure a les colles perquè fessin el que volguessin sense cap control.
Afirma que, igual que en un moment donat es van crear lligues de futbol i de rugbi perquè uns volien jugar amb el peu i els altres amb la mà, igualment les colles haurien d’organitzar-se al seu aire, amb publicitat o sense, amb Concursos o sense.
Finalment, troba que els recursos esmerçats al Patrimoni de la Humanitat són malaguanyats perquè no aporten beneficis reals, i menysté la Unesco de diverses maneres.

Artur
A una pregunta del públic, repeteix que el Concurs hauria de ser més aviat una Trobada o Exhibició castellera, però no aclareix si s’hi pot anar sense concursar, només a fer els màxims castells, com hi van moltes colles (com Gràcia, per exemple).

Miquel
Fa la darrera diatriba contra el concepte de germanor als castells: diu que a Valls mai no ha estat així, que els castells per créixer necessiten rivalitat i competició pura, esmenta el cas del 3de8a a Sitges entre la Vella i Vilafranca el 2008, i diu que la modernitat ha portat a una concepció dels castells diferent però que no pot negar la realitat competitiva evident.
Finalment, torna a exaltar els castells com a esport: per l’exigència física (3 assajos i 2 actuacions per setmana), pels guanys mediàtics (canals esportius) i per les subvencions/assegurances que representa (cas de baixa per jugar a futbol, etc.).

Després dels torns de preguntes, l’acte es tanca amb la intervenció de la Vedruna, que afirma que va entrar als castells bàsicament per l’entorn social i una activitat castellera cultural atractiva, molt diferent del que hi ha a la resta de la societat, on la competitivitat és exacerbada; per això, un element que caracteritza tan marcadament els castells, no l’hem de deixar perdre de cap de les maneres. Aplaudiment general.