2012, FM de la Sagrada Família

A les dotze del migdia, al carrer Marina, davant la façana del Naixement, els Castellers de la Sagrada Família es disposaven a encetar la seva millor Festa Major de la història. En efecte, en aquests deu anys, en què les han vistes de tots colors, els verds han dut a plaça el seu tercer 5de7 de la història, tot just el primer de l'any. Aquest 5de7, segons hem vist, s'ha enfilat fort però amb un cert bellugueig a la rengla, que s'ha parat prou bé i amb molta corda. En primera ronda havien portat el 4de7a, que ja havien fet per Santa Eulàlia, i és que la colla va molt forta i ha evolucionat moltíssim aquests darrers temps: quan els vam veure pel Concurset de Torredembarra, la seva millor actuació fins al dia d'avui, ens van donar una boníssima impressió. Aquest 4de7a es va completar sense gaires problemes, potser una mica lent; en tercera ronda van descarregar un 3de7 sense història coneguda que en sapiguem. Per plegar, un vano de 5 que rubricava un inici de temporada immillorable per als de la Sagrada Família, que sembla que tinguin força camp per córrer.

Probablement, els segons en l'ordre d'actuació eren els Castellers de Sants, que volien dur-hi les mateixes construccions que una setmana abans a Sitges. De fet, el 3de8 amb què començaven, segons l'estadístic del món casteller (@castellistica) era el castell de més dificultat provat mai per festes de la Sagrada Família (fins ara era el 2de7). Aquest 3de8, que va pujar al segon peu, va anar com oli en un llum, rodonet però sembla que bellugadís per la banda de terços; de forma similar, el 4de8, també molt fort, i descarregat sense gaires complicacions, tenia algun problema de mides pel mateix pis. El 5de7 amb què han clos rondes, resolt molt folgadament, donava pas a un vano de 5 que ha quedat en carregat en caure el pilar del mig, que tanmateix no he vist: sembla que a terços ha cedit. (segons llegeixo a Twitter, sembla que han caigut de dret a terra)

Els tercers eren la Joves de Valls, una colla que em cau força bé però que no acaba mai d'aixecar el vol. Han hagut de desmuntar el 4de8 amb què començaven perquè, d'una banda, el castell estava molt desfet de mides, mentre que de l'altra l'acotxadora pujava molt a poc a poc. Quan per fi arribava a quints i es disposava a enfilar dosos, el van fer baixar perquè no pintava gens bé. Amb tot, en repetició, i malgrat que els mateixos errors es reproduïen novament, la canalla, més ràpida, va permetre de mantenir la construcció, que es va descarregar en un balandreig força esparverant. En segona ronda descarregaven el 3de8, però, amb una facilitat insultant, de manera que gairebé no semblava la mateixa colla. Per acabar, un 5de7 sense complicacions gaire destacables, més un vano de 5 d'allò més plàcid.

I els quarts, els Xiquets de Tarragona, també portaven en cartera el 4de8, també el segon de l'any, que pujava al segon peu i amb molt bones mides, diuen que potser el millor de l'actuació. Això ho feien en segona rodna; en primera, un 5de7 molt maco, i en tercera el 4de7a que, evidentment, tampoc no va suposar cap problema. Van afegir-hi també un vano de 5.

Doncs això ha estat l'actuació que he vist, més o menys distret, davant la Sagrada Família, amb tot de guiris mirant els castells i aplaudint-los molt abans que es fes l'aleta entre expressions plurilingües de sorpresa i exclamació. Per la meva part, he estat avui una mica més badoc que de costum, sense gaires ganes de parlar, atordit pel vent, pel sol inclement, per la gentada i per tot plegat. Així que res, bona nit.

Fotos.

@CastellersSAFA 4d7A 5d7 3d7 V5
@borinots 3d8 4d8 5d7 V5c
@JovesValls id-4d8 4d8 3d8 5d7 V5
@xiquetstgn 5d7 4d8 4d7A V5

Sant Jordi 2012

Dia molt llarg avui que hauria escurçat si tingués el meu llit disponible —però no. El dia d'avui es resumeix en:



M'he llevat d'hora (cap a les set) i he estat fent coses de castells. Abans i després de les onze, durant uns tres quarts, he endreçat el desori de la meva habitació una mica i he anat, cap a quarts de dotze, a la paradeta de castells, i m'hi he passat tot el dia. És el primer cop que m'hi estic tot el dia, fa que Sant Jordi sigui una mica diferent. I he comprat, com és costum, llibres a l'entitat de beneficència emparada per Càritas d'Esplugues, uns castellans força pesats amb accent andalús. N'he comprat tres i ja tinc més coses per llegir —però darrerament llegeixo poc.

I hem estat fent una mica vida de poble, parlant amb els de les CUP o amb coneguts que feia temps que no veia, i fent una mica de pàtria, un país o un poble masegats com el meu cos, ple de blaus i contusions i que va fent esses per la vida, a punt d'estimbar-se a cada passa o a cada pedalada. Hi eren els «imputats» pel Caufec, que feien broma amb l'estelada —però nosaltres no fem política. Jo ara tinc força son i una mica de mal de cap perquè m'està baixant l'efecte de la cervesa, que és el meu únic analgèsic.

I he arribat a casa després de fer la darrera birra a les nou del vespre, i he regalat per primer cop que jo recordi una rosa a ma mare. Però l'ambient era avui un pèl rúfol: una ventada ens ha cardat la carpa al mig de la carretera (i per sort no passava cap vehicle en aquell moment) i flairava a tempesta, i.

Diada de Sant Jordi, 2012

Doncs ahir actuació de Sant Jordi, la primera a casa de l'any, amb força camises tot i que sempre en podríem ser més i amb un bon ritme de construccions que sempre podria ser més ràpid. No sé si anem millor o pitjor que l'any passat (bé, sé que anem millor), però el que sí que és cert és que tot podria anar més bé: amb més gent a assaig podríem provar pinyes solvents dels castells que encara són a la ratlla de l'horitzó, i amb més compromís de part de tothom podríem fer moltes més coses, però... després d'un cap de setmana cent per cent casteller i d'haver escoltat algunes opinions més aviat pessimistes per part d'ínclits conspicus castellers d'Esplugues, jo més aviat sóc partidari de no combregar amb llurs parers, car si bé és cert que tot podria anar millor (per exemple, podria guanyar el Barça la Lliga), trobo que seguim en la línia de progressió constant, que no és mai lineal, sinó amb sinuositats, i que pot patir una davallada sobtada de vegades, per exemple d'aquí uns dies a Centelles, en què no tindrem canalla.

Després del proemi, passo a parlar ràpidament de la Diada de Sant Jordi. Tot i que després em diguin que parlo massa de mi, el fet és que estic lesionat per una patacada amb la bici i no podia fer castells, per la qual cosa me'ls vaig mirar de fora estant, darrere la càmera de fer fotos. Això fa que no visqui el castell des de dins, per la qual cosa hi ha detalls que se m'escapen, però alhora tinc una perspectiva més de conjunt gràcies a la distància. Molt bé, perfecte.

Començàvem amb un 5de7, el primer de l'any, que es va alçar amb molta decisió. La canalla, una mica lenta, va contribuir a remenar-lo una mica, sobretot en el moment de passar l'enxaneta, però res gaire destacable: un 5de7 contundent que deixava pas a un 4de7 amb males mides, amb cada rengle mirant a una banda diferent, que no va ser pas gaire modèlic però que, comptat i debatut, es va descarregar també folgadament. Finalment, un 4de7 amb agulla en la línia del cinc: molt segur, amb molt bones mides, i amb el pilar del mig que va girar per saludar a la plaça d'aquella manera que a mi em fa patir força. Per plegar, un vano de cinc que també va girar i que al pilar de cinc tenia l'alineació «b», la del Ferran com a segon. Afegiré que diria que la filla del Jaume Baix va pujar per primer cop tota sola un pilar (el de quatre) i que la Ylènia (s'escriu així, suposo) també es va estrenar, d'acotxadora al cinc, si no vaig errat (que bé podria ser, perquè la canalla no la controlo mai).

Pel que fa a les altres colles, els Bandarres eren els segons en l'ordre d'actuació i van fer un 3de7 força ferm d'entrada, però van haver de desmuntar dos cops seguits el 4de7; semblava que sempre es tancava per quarts i que la canalla no tenia prou confiança per passar. El 5de6 no va tenir gaire història i el pilar de 5 no el vaig veure. Els Castellers de Terrassa van descarregar 4de7a, 2de7, 3de7 i pilar de 5; diria que van fer els castells molt segurs llevat de la torre, que van haver-la de defensar moltíssim: es va entregirar (mot clàssic per parlar de torres) i es va obrir força per quarts. La defensa va ser apoteòsica i em va fer gruar per una colla blau elèctric que sàpiga defensar així les torres.

I fins aquí arribo. No em trobo gaire bé físicament i tinc el cap molt enterbolit, o sigui que punt final.

Fotos.

Diada de la República de Cornellà, 2012

Tres quarts de vuit, és tard però si no ho faig ara encara ho acabaré deixant per demà. Escric el cony de crònica de dissabte.

Deien els que em veien que anava com emprenyat i trist i que rondinava tota l'estona. Bé, rondinava una mica d'esma, per no perdre el costum, però no estava especialment emprenyat ni trist, estava com sempre, que ja deu ser això. El cas és que després de dutxar-me, pentinar-me una mica i tallar-me les ungles, vaig veure que eren tres quarts de sis tocades: la concentració a la plaça de l'Església de Cornellà era a dos quarts de sis i ja anava força tard. Així que vaig calçar-me i en menys de deu minuts vaig haver baixat la Carretera de Cornellà-Esplugues.

I allí vaig haver d'esperar uns vint minuts ben bons que comencés la gresca.

Un cop va haver començat, després dels pilarots de tota la vida —en què, oh sorpresa, s'hi va estrenar una nena molt menuda—, i després de comprovar que queien algunes gotes de pluja malgrat que hi havia moltes clarianes al cel, vaig observar el castell de Cornellà. Com que això té una estructura completament caòtica, una mica seguint la roda (això ho diuen a Rac1 durant els partits de futbol) del grup de grindcore, doncs ara començaré a parlar de Cornellà.



Els cornellanencs (no en sé el gentilici) els havia vist unes setmanes enrere a Gràcia. Els veia millor que l'any passat, havien fet més feina, amb la canalla més rodada i amb alguna nova incorporació al tronc. M'havia dit el meu informador habitual que potser portarien castells de set a la Diada de la República —se celebrava el 14 d'abril, dia mitificat pels segles dels segles, i que guillotinin a tots els fills de puta ja— (diria que en diuen Diada de Primavera). Tanmateix, segons el mateix informador, no havien acabat d'anar bé els assaigs i, a més, una nena clau estava fora per qüestions diguem-ne familiars. A més, saltava a la vista que eren més aviat justos, tot i que segurament eren prous per fer-ho. Així doncs, després de començar amb dos pilars de quatre (d'això en diuen «analepsi» per la Facultat), van portar un 3de6 que no recordo ja gaire però que diria que va estar molt ferm tota l'estona, amb la canalla una mica lenta. A segona ronda provaven el 4de6a, que de mides per terços era un pèl estrany, també probablement perquè anava força lent: crec recordar que l'enxaneta va haver de suar de valent per pujar els dosos. Van plegar amb un 3de6a en què la rengla es va obrir una mica. En fi, que tampoc no n'hi havia per tant. Dos pilarets de quatre per plegar i bona nit i tapa't.

Natros, que aquí anava, principiàvem la vetllada amb un petri, marmori, granític tres de set: de mides rodonetes i llampants, el tres elèctric em va fascinar des del pou del castell, a l'agulla. Meravella de tres de set! Si llegia a la revista d'una de les colles petites de Tarragona que aposten més pel 3de8 abans que pel 4de8, podé hauríem de prendre'n nota! (això és broma, evidentment). A segona ronda vem portar un 4de7a bell com ell sol: quadrat, per primera vegada a la història, amb l'amplària i les distàncies escaients, només va patir per baix: en efecte, l'Adrià gemegava que esglaiava, cosa que va obligar el segon del pilar a deixar-se anar una mica abans, raó per la qual hi va haver més moviment del previst. Però tot plegat molt bé. Finalment, un 4de7 que també va mostrar unes mides perfectes, estupendes: durant la carregada no es va bellugar gens, i durant la descarregada gairebé tampoc. Només el meu baix, que tenia un segon novatu (precisament l'Adrià, que s'hi estrenava), va patir. I per acabar, un vano de 5 puixant i poderós.

Per la seva banda, els Castellers de Caldes, els Escaldats, van fer castells de sis sense gaires complicacions malgrat que de vegades no eren gaire maques les construccions. La torre de sis que hi van dur va obrir-se una mica i va tremolar força a la sortida, però en general, malgrat alguns detalls antiestètics, van fer un bon paper.

Això ha estat la crònica exprés, perquè tinc pressa i no m'hi puc passar tota la vida. Encara sóc a la maleïda UAB! Però molt millor que la UB i la UPC! On aniríem a parar! Només vull afegir que, acabada l'actuació, els amfitrions ens van oferir un pica-pica de puta mare, un detall molt maco que durant els darrers anys s'ha anat perdent i que cada cop és més infreqüent (començant per la nostra colla, però els pressupostos no estan per alegries). I, per acabar, esmentem el gran estol de grallers que van posar música a les nostres construccions: la colla va creixent en tots els aspectes, i tant de bo tot vagi bé enguany...

Salut i castells.

Fotos

@CastCornella: 2P4, 3d6, 4d6a, 3d6a, 2P4
@Cargolins: P4, 3d7, 4d7a, 4d7, V5
@escaldats: P4s, 3d6, 2d6, 3d6a, P4

Actuació a Manresa, 2012

Dia radiant per començar l'abril i la temporada castellera, que després de molts mesos d'aturada torna amb tota la seva força. Per Twitter arriben notícies d'altres places: el 4de8 de Sagals, el tercer carro gros de l'any de Barcelona, i en general les colles molt en forma, seguint l'empenta de la temporada passada. Els Tirallongues de Manresa van fer la mateixa actuació que nosaltres, i nosaltres era el primer cop que començàvem l'any amb tres castells de set. I això que els averanys no eren gaire positius: semblava que anéssim al cementiri, amb això dels corbs:



Els autocars eren força estrets i incòmodes, però què hi farem: vem arribar igual de bé a Manresa; en arribar, els Tirallongues feien dos pilars de quatre a la Rambla, segurament procedents d'alguna cercavila. L'speaker deia que descarregaven dos pilars de tres: beneïda ignorància! Segurament, tot plegat amb motiu del Diumenge de Rams, dia en què van aclamar Jesús per crucificar-lo pocs dies més tard, segons diuen les escriptures...



Nosaltres érem els tercers en l'ordre d'actuació. Després del pilar de quatre d'inici —que vem aixecar mirant al revés de les altres dues colles— fèiem el 3de7, un castell que no va suposar cap mena de resistència, tot i que va alçar-se un pèl lent. Com sol passar, a inici d'any se sol rodar canalla nova i tal, i això és el que va alentir encara més el 4de7, que malgrat tot vem descarregar també sense gaires problemes. En tercera ronda portàvem el 3de7a, un castell relativament lleig que no es pot dir que m'agradi gaire, però que a manca de més camises —havíem hagut de descartar el 4de7a per aquesta causa durant el cap de setmana, i el 5de7 ja a l'assaig de divendres: anàvem tan justs que gairebé m'hi foten de crossa— és el que vem acabar fent. Segons les meves percepcions a dins el castell, va pujar força desmanegat: deia el segon del pilar, per exemple, que va estar empenyent la rengla perquè no caigués endavant. Així i tot, durant la carregada es va mantenir més o menys ferm; tanmateix, a la descarregada, quan els membres del pilar van deixar la rengla, el tres va fotre una sotragada forta i sobretot a terços el castell es va plegar bastant, que es va anar desarmant entre molts bellugueigs. Deia una quarta que es pensava que acabaria saltant... Al seu torn, el pilar també brandava que era un gust, però entre la pinya i els pilaners el vem poder parar. I apa, dosi de tensió superada. Per plegar, un Pde5 sense gaire història en què, en tot cas, vaig veure el segon una mica estil «superman», inclinat endavant. I això va ser la història.



Els Tirallongues van fer exactament la mateixa actuació que nosaltres, fet que va tocar els collons d'algú, que volia VÈNCER GUANYAR DERROTAR HUMILIAR els amfitrions (tot sigui dit des del respecte i tal i tal). Causalment, van tenir gairebé els mateixos problemes que nosaltres: un tres i un quatre de set força tranquils (diria que al quatre la canalla es va fer un petit embolic i els dosos es van estirar massa, però bé), mentre que el 3de7a també va patir molt de moviment, tot i que no tant com el nostre. També van plegar amb un pilar de cinc prou maco.



I els Minyons de Terrassa van fer una actuació molt bona amb un 2de7 molt parat que feia ràbia, un 4de8 força tancat per dalt i un 5de7 que, segons semblava, tenia una canalla molt nova. Un dels dosos havia vingut al Quarta Ronda i és una crack. I van acabar amb un vano de 5. Durant l'execució del 2de7 va aparèixer una legió de romans, i és que era, com ja havíem dit, Diumenge de Rams. Ja veurem si avancem a pas militar o si empasseguem i caiem a la bassa. Qui sap!



More photos.