13 d’octubre 2012

Festa de Tardor de Sant Feliu, 2012

Ahir tornàvem a Sant Feliu després d'algun temps sense actuar-hi. L'any passat hi vem anar a dona'ls-hi suport però sense actuar; vem ser-hi uns quants (encara hi podríem haver alçat algun castell) i, en acabat, vem anar a dinar també de fideuà amb els amfitrions, els Matossers i una tercera colla que no recordo ara. Durant aquell dinar, a l'ombra, recordo amb gaubança com conspiràvem contra el Rai. En fi, les coses no han canviat gaire, des d'aleshores, tot i que hem pogut fer, per fi, el 4de8.

A Sant Feliu va ser on vem fer per primer cop aquest castell:

4de7a

El teníem emmarcat a la Closca, el local social, just a l'entrada, durant molts anys. Quan vaig entrar a la Colla, fa uns vuit anys, m'observava desafiant, com dient-me: «goita el sostre de la Colla, sóc invulnerable, no em travessareu mai». L'havíem descarregat a la primera l'1 de desembre del 2002, amb en David Carreras parant el pilar a segons, uns dos anys abans que jo hi entrés.

Aquest castell el vem tornar a intentar el 2007 per Festa Major, amb un segon que es va enfonsar i amb tota la pinya mirant d'aguantar aquell rengle. No el vem poder descarregar fins a l'onze d'octubre del 2008, també a Sant Feliu, i també, com el del 2002, durant la Trobada del Baix. En aquella actuació vem fer-hi el 5de7, resultat que ens va servir per completar millor actuació que els Castellers de Cornellà, certificant a plaça el canvi de dinàmiques: la nostra colla anava a més mentre que Cornellà es desinflava a poc a poc.

DSCF2513_1498x1123

Sant Feliu, doncs, sembla que ens porta sort amb el 4de7a. Aquest és el d'ahir:

Image00043

Al matí havia plogut; un front de tempestes havia passat fregant la costa tot i que semblava que no ens aigualaria la festa, malgrat que em vaig mullar una mica amb la bici de camí. Durant la setmana no havíem assajat: havia estat força estranya, amb la ressaca postConcurs (al qual repeteixo que no hi penso tornar a anar) i amb l'expedició a Donosti. Havien estat quatre dies d'emocions força intenses i ens preníem l'actuació a Sant Feliu amb una certa calma.

Començàvem amb un 3de7 molt rodonet i parat que em va semblar força avorrit. Des de fora ens deien que tenim uns castellassos molt macos. Bé, era un simple 3de7. M'hi vaig trobar el Ferran Tabaler, que resulta que viu a Sant Feliu, que em deia que anava sobrat i que si estem preparant el 3de8. De moment, l'hem començat a assajar una mica en sèriu després de Festa Major, ja veurem com evoluciona.

Image00027

En segona ronda provàvem el 4de7 amb agulla. M'havia trobat la nit abans als concerts a Sant Feliu el cap de pinyes, que m'havia dit que hi entraria de baix. Jo vaig dir-li que no, que fugiria corrents. El Ferran m'explicava que si obliguen a Gràcia a entrar de baix algú que no vol, es munta un pollastre a la colla. El cas és que vaig posar-m'hi però ja veia que m'agafaria una mena de... albaïna, batistot, desesma, tropell o lipotímia, un patatús, vaja, i abans de defallir i morir ofegat vaig demanar-li al Jonàs que em tragués del mig perquè podia ser fàcilment el segon intent desmuntat de 4de7a de la història cargolina, després d'un de Sants del 2012 després d'haver caigut de 2de7, una torre que va estar a punt de carregar-se. Doncs això, es va tornar a muntar el peu del 4de7a i jo, de lateral del pilar del mig, el meu lloc habitual, ho vaig veure força tranquil, amb el Jonàs fent de baix. En tot cas, semblava que el segon del pilar brandava una mica més de l'acostumat.

En tercera ronda es feia el 4de7, que va pujar molt desquadrat i una mica bellugadís. Va ser allò que s'anomena un bunyol. El meu rengle (el de cara a l'Ajuntament) estava molt tirat cap a la meva dreta (l'esquerra cap a on mira el pilar); el rengle de la meva dreta estava entrat, o això semblava; el cas és que el meu baix patia com un cabron perquè l'hi carregaven tot a la seva dreta. Una foto de la meravella:

Image00056

Acabàvem amb un vano de 5, força maco.

Per la seva banda, els Castellers de Sant Feliu —nosaltres som els seus padrins— venien amb el 5de6 com a gran repte del dia. No el descarregaven, ni l'intentaven, des del 9 d’octubre del 2005, també per Festes de Tardor. Sembla que ha plogut força des d'aleshores. Els santfeliuencs van recuperant castells a poc a poc, a veure si tenen sort.

Image00020

Aquest 5de6 no el vaig veure gaire perquè vaig haver-me de ficar de tap en un forat esfereïdor. Va fer-se etern: segons m'explicaven després, tenen un nen molt inexpert que va costar-li molt pujar (diria que era l'acotxador de la torre), cosa que va fer que l'enxaneta del tres s'hagués d'esperar mitja vida per fer l'aleta. Això va contribuir que el tronc s'anés desfigurant; el moment que vaig poder treure el nas vaig veure els segons molt mal posats i la torre força lletja, o sigui que de seguida vaig tornar a amagar el cap.

En segona ronda desmuntaven el 4de6. No sé exactament què els va passar, en tot cas no semblava gaire maco; en repetició el descarregaven sense gaires més complicacions. Finalment, un 3de6a molt lent, amb una enxaneta força gran que va tenir algun problema per remuntar dosos. Acabaven amb dos pilars de quatre.

Image00051

I pel que fa als Matossers, eren força poca colla i van descarregar 3de6, 4de6, 4de6a i un pilar de 5. No em va semblar que tinguessin cap problema per fer els seus castells, tal com testimonien les meves tristes notes. He perdut una mica la pista dels molinencs, pel que sé anaven fent de tant en tant castells de 7. Veig a la CCCC que enguany només n'han fet un, un 3de7 carregat en la seva Festa Major del 30 de setembre. L'any passat havien descarregat quatre 4de7 i quatre 3de7 i van desmuntar un intent de 4de7a. L'any anterior havien realitzat un castell menys de cada estructura i, per comptes de desmuntar un 4de7a, van desmuntar el 5de7. Era una colla que anava creixent de mica en mica que sembla que, pel que portem d'any, també s'han estancat i han perdut una mica de pistonada.

Image00048

També hi havia vora d'una vintena de castellers de Viladecans, una colla de recent formació que encara no s'ha batejat tot i que es van presentar al seu poble el mes passat. Anaven amb camisa blanca i van fer-hi dos pilars de quatre, un d'entrada i un de comiat. És una colla que està entre els Castellers de Castelldefels, els també nous Encantats de Begues, els Castellers de Gavà, que estan ressuscitant segons m'informava la @nur_mb, que vaig tenir el gust de conèixer, i els de Cornellà i tota la resta del Baix.

Castellers de Viladecans

El Ferran m'havia dit algunes coses divertides sobre el Baix Llobregat; de fet, ahir va ser una típica actuació baixllobregatina, amb castells més o menys lletjos de sis, lenta i avorida, en una plaça que al cap d'una hora era pràcticament buida, només amb les terrasses dels bars plenes. Segons el Ferran, la tradicionalitat d'una plaça es mesura pel nombre de venedors de globus; ahir n'hi havia tres, indicador que el nivell era molt baix. Tampoc no és qüestió de fer-ne sang: a nosaltres ens ha costat molt sortir del pou; com deia, quan vaig entrar a la Colla, ens arrossegàvem i oferíem el mateix espectacle. Sembla que fa molt de tot això, però el primer 4de7a de la «segona era» va ser el 2008 i no hem estat fent regularment castells de set fins al 2007-2008. La progressió de castells de 7, any per any, a partir del 2007, és la següent: 16, 30, 38, 52, 61 i 53 de moment enguany.

Image00077

Sortint de plaça, vaig demanar declaracions al Rai, que em deia que el 4 havia estat un bunyol i que el Ramon Segon, el Sàlvia i el Pastor són uns malparits perquè no hi havien anat, a més de ser-ho també jo, perquè sí i per posar fotos seves al bloch on no hi surt gaire bé, i també l'Aleix perquè tampoc no hi havia anat. I aquí va parar, perquè si no s'abrandava massa. També vaig demanar el parer del Francisco, que em va dir si fa no fa això que tinc estenografiat al paper: «La diada molt bé; una diada molt contrastada amb dissabte; cascú [cada colla] fa'l q pot. Natros tb bé tot i q podm fer una mica m´s. Tinc ganes de consolidar el 4, ds vai qdar decebut; consolida'l com 4a, etc. Seguim creixent...».

Image00038

Doncs res, enfilàvem cap a l'escola Verge de la Salut per dinar, que ens convidaven a fideuà com l'any passat. En aquest lloc havíem sopat aquella Trobada del Baix que vem passar per davant de Cornellà feia uns anys. Va arribar indefectible el moment de criticar els qui vénen sempre que hi ha teca, recordant també un cas del dia del Concurs. A mi aquestes converses m'atipen ben aviat i acostumo a aixecar el vol amb una mica de mala hòstia.

Image00084

Després hi ha el cas del «Rodamón», un noi bastant estrafolari que havia començat a venir a la Colla per Festa Major, tot i que ja hi havia estat abans. Sobre aquest tema, valdria més que no digués res per no vessar-la; vaig estar comentant-ho amb l'Òscar de Sant Feliu (que rep els correus de la Colla perquè va estar-hi un parell d'anys o tres mentre Sant Feliu estava a l'UCI) i vaig quedar-me ben descansat. En fi, que jo trobo que no es pot fer fora de la Colla algú que encara no ha fet res, més enllà d'anar borratxo i d'haver portat un ganivet de pernil un dia (ja se'l va avisar i no el va portar més). Sobre el tema del gat de carrer valdria més que no digués res, tampoc, perquè a més l'Òscar diu que té toxoplasmosi per un cas d'aquests. Jo només dic que si és un problema tan greu, se li diu que no el porti més; en tot cas, a mi em fa pixar de riure això del gat. Però deia que no en volia parlar i no diré res més per no començar a desbarrar. Només ho reblaré afegint-hi que una de les gràcies de les colles castelleres és que miren d'integrar tothom malgrat que siguin mig gitanos, es dutxin poc o visquin en una casa abandonada.

Image00091

A taula tenia el Jaume I a davant, que va començar a llençar ganivets metafòrics al Rai, i és que sembla que el 12 d'octubre és el dia mundial contra el cap de colla. En un moment donat, fèiem una junta extraordinària per tractar el tema del local i la Nau. El meu parer és que hauríem de tendir a muntar un espai comú d'assaig i vida social i que la Nau, si no fos tan cara d'adaptar i de llogar, seria una molt bona opció. Per comptes d'això, es va tancar gairebé completament l'opció «adaptació de la Nau» i es va apostar per mirar de seguir com fins ara, una alternativa que em sembla bastant improbable. En tot cas, ara per ara a la Closca amb prou feines hi cabem tots.

Em quedava vagarejant per l'escola xerrant amb l'Òscar i altra gent i, finalment, pujava amb bici a la Closca, on se'ns va fer de nit. Va haver-hi un moment de discussió sobre què passarà si Gràcia no fa el 3de9f l'any vinent o aviat. Precisament, havia estat parlant d'això amb el Ferran al matí. També es dóna el cas que conec una mica Gràcia perquè hi ha molts ganàpies i sé més o menys com funcionen. La conclusió típica d'un cert corrent d'opinió és que, si no es fa el castell X, la colla es desanima i s'enfonsa. A mi això em sembla una subnormalitat de l'alçada d'un campanar. Jo crec que això només pot passar si s'enfoca la colla només en objectius castellers, obviant tota la resta, sent incapaç de mantenir-la unida per altres al·licients. És cert que els castells són la pastanaga principal, però no hauria de ser l'única. És una de les coses que trobo que la nostra colla no acaba de fer del tot bé...

I res més, arribava a casa molt cansat d'haver dormit poques hores i d'haver begut massa cervesa, em colgava al llit i dormia com un soc fins a les nou d'avui. I lloat sia Jaume Barri.