En tot cas, tot plegat havia començat divendres. Havíem fet una mena de taller de castells o escola de castells a Can Vidalet, el barri d'Esplugues on vem actuar fa un parell de setmanes. Jo hi vaig arribar una mica tard i quan hi vaig arribar hi havia força canalla del barri fent el saltimbanqui. Ahir dimarts, a assaig, hi havia dos nens dels de CanVi, només per això i per fer-nos veure ja és un èxit.
Vem assajar a Sant Joan Despí, davant Can Negre, una casa modernista molt maca i molt a la vora de la plaça de l'Ermita, que és com el centre del poble. En tot cas, tota la gent era en una altra banda (a l'Ermita hi havia balls tradicionals, d'algun lloc de prop sonaven les músiques de la Patum, i d'altra banda la festa grossa era al Parc de la Fontsanta, entre la biblioteca i l'hospital...), o sigui que si l'assaig en aquell lloc era per fer-nos veure, no ens hi vem fer veure gairebé gens i, a més a més, va espetegar un xàfeg procel·lós cap a tres quarts d'onze que ens va fer plegar abans d'hora. Un petit fracàs. Si l'any vinent hi volem tornar, caldrà revisar tot això...
I bé, el cap de setmana eren festes a Reus i Valls, i alguns hi van anar, pel que sé. Jo vaig quedar-me a casa filosofant. Diumenge vem fer els actes de la Flama del Canigó, l'Encesa de la Foguera i la Revetlla de Sant Joan: tot en majúscules teutones per a escarn i ludibri dels minusculistes ateus. Durant la tarda havia estat filosofant entre cerveses sobre el meu futur, i quan em vaig unir a la comitiva santjoanenca jo ja anava un pèl torrat i no sé ben bé com va anar. Vaig sopar a casa, vaig tornar a la Revetlla i ben d'hora ben d'hora vaig passar per casa per dormir la mona.
I dilluns, a dos quarts de vuit del vespre (algun dia, la gent dirà bé l'hora en català), dutxadet i amb el temps molt just, em plantava a l'Ermita per fer l'actuació a Sant Joan Despí. La plaça feia força goig: era una bona hora, la gent sortia de casa per passejar, i hi havia molta gent d'altres colles suposo que atrets per l'anunci de 2de7 dels Castellers de la Sagrada Família. Però això ho deixarem per més tard.
Nosaltres portàvem un argument diguem-ne que bo però una mica reiteratiu ad nauseam: 5de7, 4de7a i 4de7. Sobre els castells, van anar relativament molt bé i no tinc gaire res a dir: el cinc em va semblar una mica remenat però bé de mides (vaja, el mateix que vaig dir del de CanVi), el 4de7a estranyament estava molt còmode, amb l'agulla molt ferma i tot plegat molt parat, amb uns segons que eren terços del 4de8, i del 4de7 jo què sé, que s'hi va estrenar d'acotxadora la Macarena, si no m'erro de nom. Vem plegar amb el pilar de cinc. Als dos d'entrada crec que s'hi va estrenar de terça la Irene, que és de Santjuande. I apa.
Aquesta actuació, que no està malament, és això: fa la sensació que no avancem de cap de les maneres, que estem estancats com un pantà estantís d'aquells d'aigua fètida, i que si no ens remenem una mica això serà soporífer. Al costat teníem els companys de Cornellà, que tampoc no avancen: van descarregar, sense gaires complicacions, 3de7, 4de7 i 4de7a més 2Pde4. Així, com que els qui ens podrien tocar el crostó si anessin una mica més embalats no ho fan, els executors van ser els convidats, els Castellers de la Sagrada Família.
Aquesta colla, com tothom sap, va fer un canvi molt important farà uns tres o quatre anys, amb els moviments estranys de castellers a Barcelona amb molts canvis de camisa i amb una arribada generalitzada d'Arreplegats als de SaFa. Potser generalitzo, però me la bufa. Així, en poc temps van anar descarregant els primers castells de set i mig i enguany han fet la millor actuació de la seva història a casa nostra (bé, a Sant Joan Despí) amb 3de7s, 2de7, 4de7a i Pde5s.
El 3de7s va pujar molt ben compassat, amb una tècnica i una precisió perfectes, un castell immillorable preludi del seu primer intent de 2de7, que al primer intent es va com entregirar o estirar i van desmuntar. En repetició la tornaven a provar, i tot i que també es tornava a estirar una mica i que va tremolar força, sobretot després de la carregada, el tronc va aguantar amb molta força i es va descarregar de forma exultant. Era la primera colla que la descarregava el primer dia que la duia a plaça (en tot cas, la van fer al segon intent, perquè el primer era desmuntat). Aquella torre, aquella defensa i en general l'actitud de la colla van ser espectaculars i em van deixar com borratxo de castells, amb una barreja d'admiració i d'enveja, després també que els del Poble-sec ens la descarreguessin als morros a Can Vidalet feia poc. Quina torre que van plantar, els fills de puta. Només se'ls pot felicitar...
I després d'allò, van descarregar sense problemes el 4de7a i un pilar de 5 per sota que a ningú no interessava gaire, ja. El 4de7a, però, també després d'un intent desmuntat; vaig escoltar per quina raó l'havien fet baixar, però ara no ho recordo. No ho sé, va ser només una anècdota.
Vem fer la cervesa a plaça mentre els castellers anaven desfilant i com que no obrien la Closca i tenia ganes de veure el local dels Castellers de Cornellà vaig agafar la bici i, després de voltar una mica per la Cecot i tota la pesca, a la fi vaig trobar on era l'entrada del seu loca (vaig veure la xarxa per una finestra pel cantó de la Siemens). Vaig ser el primer «intrús» d'arribar; tot seguit hi arribava algun cargolí més i molts de la Sagrada Família, que ho van estar petant un parell d'hores fins no se ben bé quan, abans de la una, crec. Són una colla molt jove i molt trempada i sembla que amb molt de futur. Que tinguin molta sort, i nosaltres n'aprenguem per la part que ens toca. De moment, en l'assaig d'ahir, les proves van anar molt bé, sembla que només una mica picats per aquests que van d'un color verd molt semblant al de la línia 3 del metro, una mica quiròfan, també...
Fotos i fotos.
Vídeo.
