Jo hi arribava amb la bici havent dormit menys de quatre hores després d'una passejada per Sant Just i una nit més llarga a casa, noces del Cel i l'Infern i el món trontolladís que de moment no es veu amb l'esma d'acabar-se d'enfonsar. I a Bonet i Moixí, en un racó de la plaça més avall, una alenada de botifarres al foc ens omplia els pulmons; seguint la flaire ens en van servir una de ben bona. Amb el pap més ple, va ser l'hora de veure si començava d'una vegada la Diada, en què no sabíem encara què havíem de fotre, després d'uns assajos estranys i tot plegat una mica desmotivat.
Havíem entrat a plaça amb un pilar de 4, que en comparació amb el de Borinots i Minyons va anar a càmera lenta, a pas de cargol, i encara amb cara d'estar patint. En fi, vem sortir de 5de7, que va semblar que anava bé però que de cop i volta va resultar que es desmuntava. Segons em van dir, una acotxadora va tenir por i va tirar avall. Sembla que la maledicció de la torre es torna a reproduir amb gaubança infinita.
Segons sembla, les rondes eren «a la tarragonina», ço és, amb una ronda de repetició final. O sigui que vem esperar que Minyons fes la seva i que Borinots, que havia fet llenya en un intent de 4de9f, tirés el 5de8 o el 4de8a, no ho recordo, per tornar-hi nosaltres. El segon 5de7 sembla que va anar si fa no fa igual de bé que el primer, desconec si amb cap canvi, i alabat sia Jaume Barri.
En tercera ronda era l'hora del «Quatre Fantasma»™. Sobre aquest castell, en fi, no sé què dir-ne. A la colla hi havia opinions per a tots els gustos. Els assajos no havien anat gaire bé sobretot per manca de pinya; els troncs estaven prou bé malgrat altres qüestions criticables que jo, com que sóc de pinya, no detecto gaire. Jo pensava que no provaríem el 4de8, però sabent la història de l'altre Quatre Fantasma™ de Santa Magdalena, que no es va arribar a materialitzar, i havent escoltat les argumentacions del cap de colla sobre aquell cas, pensava que realment hi havia possibilitats de fer una Prova a Plaça™, com finalment vam fer.
Sobre el tema de tirar un castell poc assajat o amb una pinya flonja que balla com un flam, sóc partidari en alguns moments molt concrets de fer el que vem fer diumenge. Sobre fer-ho amb secretisme i no dir-ho fins al darrer moment, més o menys em pot semblar bé algunes vegades. Els assajos a plaça els detesto i haurien d'estar totalment prohibits, com una targeta vermella a la colla en qüestió, que quedés eliminada de la Diada i que no hi tornés en cinc anys per manca de respecte. Sobre el fet de tirar avall un 4de8 que tothom coincideix a dir que estava, fins al moment, de puta mare, suposo que tant se val el que pensi, per exemple que no ho puc compartir de cap manera. Si realment es volia fer una prova a plaça, almenys que s'hi col·loquin dosos... Bé, aquest episodi del Quatre Fantasma™ quedarà en l'expedient X de la colla; passem full i seguim amb la chrònica. En general, però, no critico que es volgués provar el 4de8 per veure com anava i perquè la pinya es lligui bé com a l'allioli, però sobretot el fet de desmuntar-lo tan inopinadament, tan descaradament... no sé, no ho vaig acabar de pair.
Per exemple, el Pep Ribes diu això: «Després de l’intent de la torre de set de la setmana anterior els ànims estaven tocats, però al final van ser valents, que ja agrada. Amb el castell dalt i moltes possibilitats, incomprensiblement el van fer baixar abans de col·locar dosos, que és quan realment comença el castell. A veure si abans no acabi l’any hi tornen per que te bona planta i mereixen fer-ne més d’un.» És que no ho sé, jo encara me'n faig creus. En fi.
En aquell moment ja estava una mica emprenyat, però com que estava molt cansat no tenia ni ganes de rondinar. Estava més aviat indignat, però bé. En quarta ronda provàvem el... 3de7 aixecat per sota, que es va alçar molt ben compassat i tranquil i que es va descarregar amb molta facilitat.
I en cinquena ronda, o segona de repetició, que això de follar-se el protocol de plaça és cada cop una cosa més habitual i que no sembla que a ningú li faci res, portàvem el 4de7a, un castell de puta mare per a una diada que no s'acabava mai. Així que ben entaforats dins el monstre, no sé si amb algun problema per alguna banda, no ho recordo, vem acabar aquella actuació tan estranya. Bé, encara faltaven els dos pilars de 5 simultanis del final.
Pel que fa a les altres dues colles, copio la nota de premsa, que per alguna cosa ara l'haig d'escriure jo, i que el Sergi, molt amablement, em corregeix des de Nova York, moltes gràcies maco: «Pel que fa als amfitrions, els Castellers de Sants, volien descarregar el 3de9f i el 4de9f. El segon, ha fet llenya amb sisens col·locats, mentre que el primer han pogut carregar-lo en tercera ronda. Han descarregat el 5de8 i el 4de8a, però les caigudes els han fet renunciar al pilar de mèrit i han acabat amb un vano de 5. Els Minyons de Terrassa, per la seva banda, a una setmana de Girona, han descarregat 5de8, 3de9f, 2de8f i un pilar de 6 amb una alineació nova; la setmana vinent, els egarencs voldran pujar un pis més en tantes estructures com puguin.»
Bé, podria haver escrit moltes altres coses en aquesta crònica, però no en tinc més ganes. Estem a punt d'acabar la temporada; fer el 2de7 em sembla una mica complicat perquè sembla que no hi ha manera de superar els problemes de sempre i em costa molt d'entendre com s'està plantejant la torre, mentre que el 4de8, sense un volum constant de més gent, o si més no d'alguns assajos puntuals durant un parell de setmanes seguides, si la colla no té els collons d'anar-hi a totes com podria haver fet diumenge, sóc molt escèptic, tirant cap a pessimista. Però jo què putes sé.
