09 de maig 2014

Diada de primavera d'AZU, 2014

A un quart de dues si fa no fa vaig arribar al Campus Nord de la UPC per veure la primera diada universitària de primavera. Com les cireres madures que desem al cabàs, així els castells dels verds van arribar ben assaonats a la cita primaveral, i tot fou forta gaubança i rigolatge dels del color de sala d'operacions.

Els AZU començaven amb un 5de7 que em va semblar molt lent, però ja estic perdent el què dels castells universitaris. Un 5de7 d'aquests és un castell enorme, molt bonic, i el van descarregar sense cap problema aparent, amb molt bones mides, esplèndid, etc.

En segona ronda havien de fer el 4de8. Vaig veure el de cinc anys enrere: va ser espectacular, va sortir perfecte i va servir perquè els AZU guanyessin un prestigi que potser fins aleshores no tenien, o no el tenien tan estès. Amb ells els hi agrada dir que aquell castell «va tancar moltes boques» i altres coses; en fi, deu ser l'únic castell arreplegat que he aplaudit (mentida, n'he aplaudit algun altre).

El 4de8 d'ahir diuen que el tenien més assajat que el d'aleshores. En aquella època tenien un seguit de castellers molt veterans que jo què sé com collons continuaven sent universitaris, i força saba nova, etc. El d'ara, tot i que estic molt desconnectat de tot, suposo que és conseqüència, a banda del seu treball innegable etc., del bon moment dels castells, que fa que hi hagi molta gent a les colles, amb experiència o sense, etc. Però jo què sé.

El cas és que el 4de8 tenia dues cargolines pel tronc i alguns altres per la pinya i un altre tocant la gralla, i va començar a pujar una mica tremolós i amb unes mides una mica estrafetes. Un terç anava trempat i un segon s'enfonsava i es vinclava cap a la dreta. L'enxaneta va fer l'aleta amb el castell fremint fort. Hi va haver la clàssica batzegada que sotragueja tot el castell, amb el segon força tort que, fent un esforç titànic, la va poder aturar, cosa que va suposar al capdavall salvar el castell, que va patir molt. I si el primer 4de8 dels AZU va ser portentós perquè era petri com una muntanya verda, aquell va ser espectacular perquè era com una safata de gelatina remenada i a punt d'esberlar-se.



La plaça va aplaudir i jo vaig anar a pixar i a fer una altra birra.

En tercera ronda van fer pujar el 3de7 aixecat per sota. N'hi ha qui diu que això s'acosta al 3de8 per sota, però jo trobo que és de deficients mentals dir-ho. En tot cas, el tres va anar pujant també a batzegades, amb la plena diria més baixa si més no al començament, amb força tremolors i una mena de gronxada estranya, però potser només va ser el bat del sol a la closca i la tercera birra que m'ho van fer veure estrany.


Per acabar, com que deien que no podien fer dos pilars de cinc perquè no sé què, van decidir fer-ne el de sis —si hi trobeu la lògica, m'ho dieu. El pilar va pujar diguem-ne una mica desmanegat o cuit, amb força treball es va carregar i quan ja semblava que el podrien acabar salvant va rebentar així espectacularment.



Suposo que aquesta deu ser la seva segona millor actuació de la història. Ho podria comprovar una mica, però em sua la potlla.

Els AZU van actuar molt més centrats que en ocasions anteriors, a tocar de l'edifici Omega, si no vaig errat. A prop hi havien els Ganàpies, els segons en l'ordre d'actuació i amb un merder intern considerable que, vist de fora estant, fa de mal analitzar i, per tant, el deixo estar.

Els Ganàpies van començar amb... el 5de6, que vaig veure de lluny una mica lleig, remenat, amb mides estranyes i també força bambolejant. En segona ronda van portar el 4de7 després d'un esgarip col·lectiu d'ànims. El castell es va enfilar amb fortes hesitacions i es va anar entregirant per dalt, amb els quarts no sé si tancant-se o desfent-se del tot. Així que el tronc del castell més que un roure semblava una tija de mongetera vincladissa i, finalment, un buf del vent se'l va endur a una altra banda.




La veritat és que una diada amb AZU i Ganàpies sense hòsties no té gaire gràcia, així que després de la llenya del 4de7 i amb el 4de8 ja expedit, ja podríem haver fotut el camp, però hi vem continuar per veure un 3de6 i un 4de6a dels Ganàpies que no sé si tenien gaire història i als quals no vaig parar gaire atenció. Van plegar amb dos pilars de 4.

A plaça hi havia també els Bergants, els Llunàtics i els Pataquers —només aquests darrers van fer castells «pròpiament dits», amb el 3de6 com a millor castell. En tot cas, el reguitzell de noms pintorescos és ben curiós, i la gamma cromàtica llampant i gairebé enlluernadora.

Foto de Pep A. Roig


I així arribava l'hora de plegar. Vaig pujar a la bici per pujar al tren i vaig anar a la UAB, que s'hi feien les III Jornades de Filologia Catalana. Vaig saludar els antics companys de carrera, vem escoltar una xerrada sobre Joseba Sarrionandia, Sarri, conegut per la cançó de Kortatu i, en teoria, perquè és considerat un dels millors escriptors bascos actuals. En acabat, un guitarrista i una noia refilaven prou bé cançons així melangioses i tal, i després la cosa va ser força tronada, amb música de llauna i un karaoke afrós i horríson. I, com que ja era tard i volia dormir a casa, vaig adormir-me al tren i, per sort, vaig poder tornar enrere a agafar la bici a Sarrià. I a tres quarts d'una ja era a dormir, per fi.

L'esclau ferrer
Captivat en les selves de ponent
et portaren a Roma,
esclau,
reberes l'ofici de ferrer
i fas cadenes.
El ferro roent de la farga
el pots moldejar com vulguis,
pots fer
aixades i espases
Perquè els teus paisans
trenquin les cadenes.
Pero tu, esclau,
fas cadenes,
més cadenes.