Aterràvem a la plaça d'Osca de Sants, escenari de memorables borratxeres, per descarregar, per fi, el 2de7. L'escamot de Trunyocletes arribava a pas de cargol i jo me'ls esperava a l'entrada de la plaça, al carrer de Sants, lligàvem totes les bicis juntes (errort, jo voldria haver marxat abans, quan la pítima encara estava controlada) i ataüllàvem el paki proveïdor de suc d'ordi fermentat. Com que jo estava diguem-ne neguitós, i com que al final he acabat de tercer lateral de la torre, vaig mirar d'ofegar el capficament amb llaunes de cervesa. I així van anar passant els castells fins a la segona ronda, que era quan havíem de provar el 2de7.
En primera ronda havíem portat el 5de7, en el qual vaig tornar a entrar d'agulla després d'algun temps incert. El tres estava molt rodonet i sembla que es va descarregar sense cap complicació.
A plaça hi havia força castellers que vénen poc, o que ja no vénen, i alguns amics que ens van venir a veure: l'espectre del 2de7 ens volta des del 2009, quan el vem carregar per primera vegada, la torre més assajada de la història que va petar i que des d'aleshores només havíem carregat dues vegades més, el 2011, i que ha seguit suposant un seguit de daltabaixos ben coneguts per tots nosaltres. De fet, n'havíem provat una altra, cap al 99, que va suposar un bonica sotragada.
Pel que fa a aquesta torre, a banda dels aspectes tècnics de tota la puta vida hi havia el cas concret de l'Àdal, que era el terç de sempre i que, en deixar els castells, ha estat substituït pel Rai, que pel camí ha anat fent múscul i ha anat prenent la mida a la torre. Els assajos de les dues darreres setmanes havien estat prou bons, però la meva percepció era que anava un pèl justa. L'assaig abans va ser el primer en què, com que vem assajar al carrer de fora la Nau, no hi vem posar la xarxa en cap moment amb la pinya. En fi, jo no les tenia totes ni de bon tros, els nervis i les sacsejades que a assaig es poden controlar a plaça sempre ens han desllorigat la torre. I després de la llenya, parlant amb altra gent, em vaig refermar en aquest parer.
O sigui que la pinya es va tancar i la torre va pujar al primer peu. Les mides sembla que eren molt bones i al vídeo, llevat d'alguna nimietat, es veia radiant. Va passar l'enxaneta i encara estava perfecta, però aleshores, tot just sortint, una rebrincada va esfereir tota l'estructura: no sé si va començar de baix o va ser la canalla que la va fer remenar; el cas és que amb la batzegada sembla que l'enxaneta va acabar enduent-se la torre. En fi, com sempre, vist i no vist, a la primera la torre es va esbardellar en una llenya que com és costum va caure a plom damunt la pinya. D'alguna manera estranya, el Punki devia fer un mal gest a segons i es va trencar els lligaments del jonoll. Pel que fa a les repercussions anímiques, ja veurem com està la canalla i tota la resta de la colla.
En fi, des de la pinya vaig sentir molt bé la torre i, a l'hora que feia l'aleta, la vaig notar molt tranquil·la, o sigui que estava prou content amb la quarta torre carregada. Tanmateix, de sobte vaig notar la clàssica sensació de forat negre en què la força de la gravetat sembla que fa el buit i el temps s'atura, tot just previ a la llenya. La torre es podia descarregar, però no va poder ser, i jo ja estic prou content d'haver-la tornat a fer, però espero que la polim i la descarreguem d'una puta vegada. És la torre més matinera de la nostra història i, per resultats, és la millor temporada també, amb tots els castells de la gamma de set (llevat de la truita i altres collonades) i el 2de7, amb el 4de8 que si ens rotés podríem provar diumenge (una altra cosa és que l'haguem de provar...) i, en fi, malgrat tot el que pugui semblar, està sent un any molt bo. Només faltaria potser una mica més de trempera general i jo què collons sé.
La resta ja era com aquell qui diu acabar l'actuació. Vem descarregar el 4de7 amb agulla en tercera ronda, amb el Macis al mig i diria que pressions una mica mal compensades, però en general no hi va haver cap problema. Vano de 5 per plegar, i cap a la cercavila dels Borinots, fent birres i comentant la jugada, fins al bar de davant de Can Batlló, on van acabar desembocant els Cargolins per fer-hi xerinol·la. Torrat d'allò més, finalment em van deslligar la bici, i per pujar el carrer de Sants no sé com no hi vaig deixar la pell.
L'endemà era la Festa Major del Raval. Si dissabte hagués anat tot bé, i si per diumenge no ens hagués faltat gent important etc., la intenció era haver tornat a tirar el 2de7, però no. De ressaca total, a la una, sota uns nuvolets misericordiosos que ens arredossaven de la calor, amb quatre colles a la rambla del Raval, començàvem una actuació que sol ser lenta i, en el nostre cas, avorrida. L'any passat hi havíem donat per intent desmuntat un nyap de 4de7 només per poder-la allargassar més, però enguany si més no nosaltres hem fet, sense gaires problemes, 4de7a, 4de7 i 3de7 més el pilar de 5. I no sé, jo què sé, a banda de tota la resta, el més punyent de la diada va ser el 2de7 dels Bandarres, que va pujar molt obert i que van salvar pels pèls amb unes mides catastròfiques. Però bé, els del Poble-sec la fan amb la punta de la fava i nosaltres, a la primera tremolor, estem netejant el terra.
Això va ser el cap de setmana casteller. Vem pujar Sants per dinar a la Closca, vem veure els vídeos, vem comentar el cap de setmana i com que tot havia anat lent, a les set ja estava mig mort i a les vuit em vaig ficar al llit fins a les vuit del dematí de l'endemà, i alabat sia Jaume Barri.
