10 d’abril 2017

2017 Primavera a Cornellà

 Dissabte tornava a baixar a la plaça de l'Ajuntament de Cornellà, aquesta vegada a fer castells o alguna cosa per l'estil. Vaig acabar sortint molt d'hora de casa i vaig estar mirant el partit del Madrit, que va empatar, que a aquestes altures és com perdre. Mentrestant veia com anaven arribant els castellers de les colles: primer gotetes liles; després d'un xim-xim de blau turquesa, una rierada que venia en autocart o tren; a pleret, el blau fosc havia anat deixant-s'hi caure fins a inundar les zones a tocar del bart. Això en CMYK seria una barreja de cian i magenta i potser també groc, una barreja que en un moment donat s'havia començat a embolicar en K i que m'instava a escurar la birra i a enfaixar-me jo també.


Per cert, en aquesta Diada de Primavera vaig pujar per primer cop de terç a un castell ara fa una pila d'anys.

Érem tercers i faríem 5de7, 3de7 i 4de7. La raó d'aquests castells i no uns altres, com de costum, la desconec, però bàsicament sembla que com cada any ens costa enlairar-nos cap als nostres horitzons més vívidament blaus i elèctrics com el tro de Zeus i ens conformem a vols rasants per la grisor del galliner metropolità.


No sé si ja l'havia posada, és possible que sí. Els primers d'actuar eren Cornellà, que ens oferien un 3de7 d'aquells en què hi puja gent nova que jo no tinc vista, que comparteix tronc amb gent que ja pujava quan van fundar la colla. El nostre castell era el tercer 5de7 de l'any, la sensació del qual va tornar a ser d'una solidesa aixins pedrenca i massissa, o si més no això és el que vaig notar pel meu cantó: el Txus em va deixar sol a la descarregada de la torre perquè estava tan ferma que no calia fer-hi més, però aleshores em van demanar més "esquerres", que vaig donar sense més història, i apa, final de la qüestió.

Diada de Primavera dels Castellers de Cornellà

En segona ronda era el torn del 4de7. A l'agulla com torna a ser malauradament habitual el trobava massa obert. Segons la meva gran experiència d'agulla als quatres, és infinitament més senzill redreçar un castell tancat que no pas un d'obert, entre altres raons perquè els castells tendeixen a obrir-se i no a tancar-se per baix. Però res, jo notava que me n'anava enrere i que el castell esdevenia rombe habitual, però com que només era de set va ser un pim-pam i apa, final de la qüestió.

Diada de Primavera dels Castellers de Cornellà

Al 3de7 em van fer fora de l'agulla per alguna raó ignota i, com a acció de protesta, em vaig quedar a fora. Feia temps que no pul·lulava fora d'un castell que no fos un 3de7 per sota —i així i tot això només deu passar un parell de cops per temporada. El 3de7 el vaig veure encara amb menys història que l'anterior.

Diada de Primavera dels Castellers de Cornellà

Plegàvem amb el pilar de 5, amb l'Adri de segon.

Diada de Primavera dels Castellers de Cornellà

Per cert, parlant de pilars, als tres pilars de 4 d'entrada el Fer va tornar a fer de segon i estava content com un gínjol.

Diada de Primavera dels Castellers de Cornellà

Les altres dues colles van fer també actuacions d'aquestes que serveixen per anar prenent embranzida i que ben bé són avorridotes de comentar si no vas apuntant anècdotes i collonades a plaça i després aquí les magnifiques i en fas una mica de conya. De manera que deixo el que el senyor Twitter va proclamar dissabte vespre cap a les 20 hores:

@CastCornella 2p4 3d7 4d7 id2d6 2d6 p5
@Cargolins 3p4 5d7 4d7 3d7 p5
@CDTerrassa 2p4 3d7 4d7a 5d7 p5

Per cert, que darrerament estic penjant les fotos de les altres colles en la retransmissió de les diades per Twitter i, veient que tenen una resposta aliena força limitada, potser ho deixaré estar. És si més no l'excusa per no fotre'm a les pinyes d'altres colles, perquè si ja tinc tendència a escapolir-me de les meves... (Per cert, una mare de canalla de Terrassa me n'ha demanat una i n'estava molt agraïda i per coses d'aquestes encara ho faig...)

Diada de Primavera dels Castellers de Cornellà

Hi va haver algunes xiroies mantejades de canalla i de la Mireia infermera, balls joiosos amb polca inclosa i, finalment, birra en mà i en joiosa cercavila versicolor, enfilàvem amb joia camí del local dels Castellers de Cornellà. Per cert, van esborrar fa poc el grafiti que tenien davant el Patronat. Al mig del polígon industrial de la Siemens vam contemplar com un Barça esmaperdut tornava a perdre la lliga per tercer o quart cop aquesta temporada. Els colors blau i grana es dissolien en degotims de diarrea grisa mentre menjàvem el sopar al qual la bona gent de Cornellà ens havia convidat. Gràcies! Aleshores va començar la festa dels 90 en honor dels temps grisos de Núñez, potser, i mentre anàvem xerrant de coses™, per exemple d'aniversaris no felicitats, trobava que la grisor s'havia ennegrit poder massa, pujava a la bici i feia mans i mànigues per tornar al meu putu poble d'un quilòmetre més amunt.

Aquesta setmana fem vacances castelleres. Divendres havien repartit la puta revista, que ha arribat uns tres mesos més tard del que acostuma a arribar, però és que jo tot sol no puc fer-la i cada cop em pesa més al damunt —divendres obrien la Closca però en vaig fugir. La sensació que com a colla ens costa tant d'arrencar és feixuga com una llosa i al final sembla que no ens acabarem d'envolar mai. D'aquí allò de la grisalla del segon paràgraf. Sembla que de moment som la típica colla que s'acontenta a fer uns quants 4de8 a l'any sense gaire més ambició. És una mica trist, això.

Apa, fotos:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682386867455
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682289824176
Josep: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157680376333271

Salut i castells i puta [alguna cosa].