Aquest diumenge tornàvem a fer castells al poble, amb motiu de la diada de Sant Jordi. La idea era fer el primer 5de7 de l'any, afegint-lo al 4de7 amb agulla que havíem estrenat la setmana anterior a Cornellà. Avui ho faré al revés i posaré primer el resultat de l'actuació, cortesia dels Gausacs:
Castellers d'Esplugues: 2pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers de Sant Cugat: 2pd4, 5d7, 4d8, 2d7, pd5, 2pd4
Castellers de la Sagrada Família: 2pd4, id4d7a, 4d7a, 3d7, id4d7, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers de Sant Feliu: pd4, id4d6, 3d6a, 3d6, id4d6, pd4
Buènut, podríem començar pel final, fent-ne la valoració: comparat amb l'any passat anem millor, perquè el primer 5de7 va trigar encara una mica més d'un mes, i a més a assaig les sensacions són més o menys bones, amb força gent els divendres, tenint en compte d'on veníem, i amb velles glòries que van apareixent de tant en tant i que està molt bé que tornin.
Pel que fa als castells, doncs la qüestió és que tenia molta son aquell diumenge, em van despertar a les 9 però després de rondar pel llit em vaig clapar fins a dos quarts de dotze tocats i, per tant, feia tard a la diada. Això d'avançar les hores de les actuacions jo encara no ho he processat, ja se sap que soc un prehistòric intolerant. El cas és que vaig arribar tot just quan estaven acabant de tancar el 5de7 i, per tant, vaig passar d'anar-hi a voltar —hi anava de primer lateral, em vaig venjar de la setmana passada, podríem dir— i el vaig poder mirar amb tranquil·litat. I la veritat és que el vaig veure prou bé, de mides per dalt em semblava una mica estrany, potser la rengla estirada o la torre enganxada a la rengla, ves a saber, en tot cas vaig poder-ne fer una foto, en la qual no es veu gaire això que he dit:
En la del Sergio no sé si es veu més bé, però és per l'altre cantó:
La de la Patri si fa no fa és des del meu angle:
En tot cas, com deia, em va semblar força sòlid i sense problemes gaire importants. És el primer de l'any, no el fèiem tan matiner des de... des del 2018, també per Sant Jordi a Esplugues. Aquell any vem fer l'últim 3de8, com volguent dir...
Sant Cugat també va fer el 5de7, amb més bones mides, diria, mentre que Sagrada Família i Sant Feliu van desmuntar els seus castells. Sent quatre colles el panorama s'albirava llarg i feixuc, però si més no no feia calor, per una vegada a la vida, i s'estava bé per la plaça. En aquests moments em sap greu no portar la càmera, perquè feia fotos a les altres colles en part per fer les cròniques, ara les hauria de fer amb el mòbil, però entre les 9 i les 10 que em vaig tornar a clapar al matí no em va carregar i el tenia sota mínims.
En segona ronda fèiem el 4de7 amb agulla, el qual... Doncs com de costum, de lateral no hi veig res, i no acostumem a fer la quarta ronda i per tant des que no soc agulla habitual em perdo la visió privilegiada que tenia per fer aquestes magnífiques cròniques. L'únic que puc dir és que des d'on jo estava vaig patir encara menys que la setmana anterior, que ja havia patit poc, i la sensació és que va ser oli en un llum.
Tot seguit els Gausacs tiraven el primer 4de8 de l'any, que feia enveja, quins malparits, tu. Pel que em deien l'any passat, de la feina que havien anat fent i tal, ja es nota que els ha provat.
Els de Safa repetien el 4de7a. En aquesta pinya m'hi vaig posar i la gausaca que tenia al costat anava dient que abaixéssim el cap, que tenia el cul molt enfora, que compte; la remor de la plaça tendia una mica a la cridòria, els nèrvits es palpaven... Bé, la foto del Sergio parla tota sola:
Sant Feliu també va descarregar el seu castell, el 3de6 amb agulla, i llavors ens tocava el 4de7 a seques, en el qual sí que vaig entrar a l'agulla i en el qual, doncs res, no hi vaig veure gaire res a destacar, realment va ser molt i molt plàcid. A la meva esquerra sentia alguns remucs i rondineigs, però molt poca cosa.
Sant Cugat va fer una torre gairebé perfecta i Sagrada Família i Sant Feliu (quina mà de sants) el que he posat al començament. Sant Feliu va renunciar a l'última ronda, finalment, i va ser l'hora dels pilars i els pilarets de comiat. En el nostre de 5, pel que sembla aquest cop hi va haver un seguit de batzegades interessants, d'allò que diuen que s'ha de lluitar, si més no a pinya ho vem viure amb una certa tensió. I poca cosa més a afegir per aquesta banda.
No es veu la pinya però sí que sembla que estava tort. Eeeen tot cas, al final vem fer cap a la Closca i vem dinar amb les altres colles, a les quatre i no sé quant van començar els concerts i jo me'n vaig haver d'anar.
I això seria tot fins aquí. La sensació de la colla és que la temporada pot anar bé, però l'any passat també ho semblava i després del Dia de la Colla la cosa més que enlairar-se es va pansir. Aniran les coses millor aquest any? La trempera es mantindrà? O la flaccidesa tornarà? Això ho veurem en el pròxim capítol del Món d'en Beakman!
Aquí hi ha les nostres fotos. Aquí, les de l'Espada.
Els vídeos els han començat a penjar aquesta setmana, aviam quan arriben als d'aquest mes.
I també fan les cròniques, o una cosa semblant, a Esplugues Digital. En qualsevol cas, això no em servirà per fer la revista, és evident, esperava que expliquessin almenys una mica con naven les coses, emfí. Com a mínim a Instagram es veuen una mica els vídeos dels castells, i també van gravar les declaracions de l'Ana, que això sí que està molt bé.
I res més, salut i castells.
[I puta Espanya]
