2025 Sants - Rams

Ja ha passat més d'una setmana de l'última diada, la de Rams o Calçotada de Sants, un dissabte al migdia. No era un horari gaire habitual, però en tot cas els cargolins i els borinots ens anàvem aplegant al voltant de la font del cap de la rambla que baixa des de la plaça de Sants... Jo hi era tot just arribat, pensant si posar-me la roba de castells o esperar-me una estona més, quan va passar atabalada davant nostre la Sareta convocant la tècnica i dient que els de Sants volien fer quatre rondes de castells.

L'assaig del dia abans bé, ja no el recordo, però sí que recordo que últimament ens estava costant arrossegar penya pels puestus, i a la Nau, esclar, també. A Sants érem relativament pocs i a assaig havíem fet una prova de 3de6 per sota, que vaig sentir que seria el quart castell. Els dos primers serien 3 i 4 de 7, més el 5de6. Vaja, que continuàvem en pretemporada.

I així, mentre la nova dels quatre castells es propagava per la plaça, els castellers i castelleres ens embotifarràvem en la faixa, els nuvolets es passejaven pel cel i els Castellers de Sants feien el seu pilar de 4 caminant, i aleshores nosaltres també ens apinyàvem sota aquella mena de tendal a quadres per transportar a peu aital estructura.

 

Com es pot veure, a la foto queda molt quiet. I res, pel que fa als castells, com és costum en aquesta mena de diades, no en tinc gaire idea de res, i això que vaig entrar d'agulla a tres dels quatre castells. I més amb el temps que ha passat i que tots els castells em semblaven iguals. En resum, podria dir que en termes generals van anar més rapidets que els de la setmana anterior i que aviam si algun dia podem portar tres castells de set junts, o quatre!

 

M'he mirat la crònica d'Esplugues Digital, però aquest cop l'informant va ser més mandrós que altres vegades i no en puc treure gaire suc més. La veritat és que la sensació era una mica d'avorriment de fer castells bastant sobrats, però que sempre ens falten més mans altes o més mans en general o més canalla o més de tot, aviam si acabem d'engegar ara que s'acaba la Setmana Santa, s'ha mort el papa i ha ressuscitat el senyort.

 

Les fotos són precioses. Posats a fer, vet aquí també la del 5de6, del qual no en recordo absolutament res, i això que anava a dins del tres i que no vaig beure gens durant la diada:

 

 

I el primer castell per sota de l'any, que mola més veure'ls en moviment, però passo de matar-me ara per trobar-ne el vídeo i penjar-lo.

 

Vem acabar amb el pilar de 5, que també el recordo sense cap especial problema:

 

 

En resum, una altra diada completament oblidable, potser la diada més recordable de les oblidables de tan oblidable com és, que ja és molt, perquè tinc molt poca memòria, i perquè potser la recordaré sempre com la diada més oblidable de tots els temps, que és una mica oximoronesc.

En aquest moment és quan els borinots brunzien cap a la seva calçotada, cap al parc que hi ha a l'estació d'autobusos, mentre que molts cargolins ens arrossegàvem cap a fer el vermut a uns bars que hi ha al costat del Vapor Vell. I mentre ens explicàvem la vida i tot plegat va anar passant el temps, i al final havent dinat vem anar tirant cap a la festa que els borinots tenien muntada al mateix digue-li parc, digue-li solar, o el que sigui quan no hi fan festes, vés a sapiguer. El grup que havia de ser més putaspanyista de la història va ser una mica bluf; després ens van obrir el local i encabat era una mica tard, vem intentar entrar a la Deskomunal però les entrades eren un bé molt preuat i no se'n trobaven gaires i de cop i volta era potser l'hora d'anar a dormir.

I res més, demà ja torna a ser dimarts d'assaig, aquest diumenge tenim la primera actuació a casa, la que anomenem de Sant Jordi, la que marcarà definitivament el final de la pretemporada, si se'n pot dir així, i el començament, també per dir-ho així, d'una altra temporada triomfal cargolina.

Mentrestant, salut i castells.

 

2025 Adroc

Ja tornem a ser aquí, en una pausa de feina després d'haver-me passat tot el matí arranjant comes i punts, per posar-ne jo també ara uns quants més en aquest marasme que és la xarxa­®. Mentre la calor asfixiant va tornant, l'Ajuntament decideix que havia de trepanar un altre cop el carrer i jo haig de tancar la finestra per no tornar-me boig pel soroll, i mentrestant vaig pensant en què podria escriure sobre la magnífica actuació de dissabte a casa dels nostres fillols, els Castellers de l'Adroc, juntament amb els Carallots i nosaltres, els Cargolins. És ben bé que al Baix les colles tenim noms més pintorescos que les franquícies esportives dels EUA.

Per la meva banda, feia temps que no venia a aquesta diada d'Aniversari de l'Adroc, per naps o per cols, segurament des d'abans de la pandèmia, quan encara agafava la bici i feia una mica de salut. Aquest cop, com que no tenia gens de pressa, vaig baixar xino-xano a Cornellà i vaig pujar als ferros, que em van deixar puntualment al centre de Sant Andreu de la Barca.

A Cornellà feia un solet d'aquells que comencen a amenaçar una mica amb l'arribada de la calor; a Sant Andreu, però, nuvolades negres es congriaven una mica més endins, cap a Martorell i el Penedès, i miràvem el radart fent una birra al bart de la plaça F. G. Lorca, que s'assembla una mica a FGC. De fet, tothom feia cafès excepte jo, que soc un desmanegat. I així, mentre la gent es començava a enfaixar, jo anava escurant la mitjana i pensava que quina mandra, mare meva.

En aquella plaça era on actuàvem normalment; l'any passat no hi vaig poder anar perquè em va tocar treballar, l'anterior no sé ni si hi vam actuar i les anteriors hi havia la pandèmia o altres greus impediments. En aquesta avinentesa les colles vam sortir en xiroia cercavila cap al centre del poble, a la plaça d'Anselm Clavé, músic de gloriosa memòria, fundador del moviment coral a Catalunya i moltes més coses que podeu llegir a la Viquipèdia. La plaça, però, no era tan gloriosa; més aviat amb poca gent, força inclinada, amb més ombres que llum del sol, ens costava d'entendre el canvi de situació. En vem parlar una mica entre nosaltres, però no en vem treure l'entrellat; poder hauríem d'haver parlat amb algú de la colla, però no ho vem fer, és més divertit rondinar.

 

Nosaltres érem els segons i després del pilar de 4 caminant dels amfitrions, que va quedar en carregat, nosaltres vem fer el nostre i vem veure com els de color carbassa aixecaven el seu, sense fer-lo caminar. Què van fer les colles? Poso aquí el resultat i així ja ho tindríem:

Castellers de l'Adroc: pde4cam(c), 3de6, 3de6a, 4de6, 2pde4
Castellers d'Esplugues: pde4cam, 3de7, 4de7, 4de6a, pde5, 2pde4
Castellers de Sant Vicenç dels Horts: pde4, 3de6a, 3de6, 4de6, pde5, pde4

Dels nostres castells, gairebé només puc escriure el que he redactat per a Esplugues Digital, que és això:

"Les colles ens vam aplegar cap a les 17.30 a la plaça Federico García Lorca, on havíem actuat els anys anteriors, per sortir en cercavila cap a la plaça Anselm Clavé, on va tenir lloc la Diada d'Aniversari dels Castellers de l'Adroc, que són els fillols dels Castellers d'Esplugues. En aquella plaça no hi havia gaire públic i l'ambient era una mica fred. Tot i això, com que l'espai era estret, hi havia el caliu del frec-a-frec de camises anant d'una pinya a l'altra. [...]

Quan va arribar la cercavila a plaça, les colles vam entrar amb un pilar caminant. Nosaltres érem els segons, i en primera i segona ronda vam fer el 3 i el 4 de 7, els primers castells de set pisos de l'any, que es van fer amb prou fermesa, malgrat que com que hi ha canalla molt nova, van ser una mica lents; amb tot, els troncs i la pinya van aguantar perfectament. En tercera ronda vam portar el 4de6 amb agulla, que no va donar cap problema rellevant; vam descartar el de set perquè, malgrat que per pinya érem prous per fer-lo, ens faltaven algunes mans altes i es va decidir no forçar més del compte. Per acabar, el segon pilar de 5 de l'any, més dos pilars de 4."

Com a resum trobo que ja està prou bé. Aquest text meu l'hi han passat a un dels caps de pinya perquè l'acabi de completar; és divertit mirar quines diferències hi ha, etc. Teniu aquí la notícia. El que sí que hi han afegit és el nombre exacte de camises; jo sabia que n'érem unes 70, al final arribàvem a 76. També confirma que hi va haver una estrena de canalla, tot i que des de la pinya el que es veia era que a l'acotxador, molt petitó, li costa déu i ajuda enfilar-se fins al capdamunt.

Doncs res, la veritat és que poca cosa més puc afegir-hi. Aquestes actuacions es fan molt lentes perquè amb colles petites, i aquest cop ens hi incloc a nosaltres mateixos, cal força ajuda de les altres colles per tancar les pinyes. Amb colles més grans, o en la majoria de les nostres actuacions, normalment comencem a tancar pinya més o menys quan la colla anterior ja està descarregant. En casos com els d'aquest dissabte, no es comença a muntar la pinya fins que no està descarregat del tot el castell anterior. A més a més, com que la plaça tenia força pendent, totes les colles fèiem els castells en el mateix tros de plaça, més planer, la qual cosa obligava a esperar que s'acabés de descarregar i escampessin la boira d'aquell petit tram. Així, entre ronda i ronda, anàvem seguint els bèsties resultats del futbol: el Madrit va perdre i tot pintava d'allò més bé, però més tard al vespre el Barça no va acabar de fer els deures. Què hi farem! I amb això ja teníem el pilar de 5 fet:

També vem fer aquests dos pilarets de comiat:

I nosaltres, farem els nostres deures? Doncs ja vorem, de moment la cosa havia començat prou bé d'assistència a assaig, però ara per ara no s'està acabant d'implementar a plaça. En tot cas, les nuvolades tampoc es van implementar i els castellers van fer via cap a la festa que organitzaven els amfitrions. Jo vaig tirar cap al poble a veure si el Barça guanyava, però tampoc va implementar la victòria. I a reveure!

Hi ha fotos al nostre Flickr i també les de l'Espada, que ara ve a la nostra colla.

2025 Badalona

Una temporada més, tornen les cròniques al bloch. Aquesta vegada la veritat és que poca cosa en puc dir, perquè continuo més o menys tan desconnectat de tot com els últims anys i a més a més no havia anat a assaig en tota la setmana, o sigui que ves a saber què passaria.

El que va passar va ser que la primera actuació a Badalona, amb amenaces de xàfecs i tempestes en aquest marçot tan britànic per terres catalanes, no va atreure gaires cargolins; de fet, érem ben pocs, i els aiguats van acabar espantant-ne alguns, pel que sembla, per la qual cosa encara n’érem menys i vam acabar descartant els castells de set. Troncs i pinya sembla que les van passar magres per poder tancar-los, van estar ben distrets per ser el primer dia.

Jo m’havia posat el despertador a les deu per poder-hi arribar amb metro sense presses, però allò que l’apagues tres cops seguits i, quan me’n vaig haver adonat, ja eren tres quarts d’onze. Segons Google Maps, hi ha una mica més d’una hora amb metro fins a la plaça del Pou del Greix, que qui no hi entra no creix. O sigui que a correcuita vaig anar volant cap al tren soterrat, que em feia la sensació que anava molt a poc a poc, empeltat de la mandra del dia.

Un cop a Badalona, corrents cap al passeig marítim, o com en diguin. Hi vaig acabar arribant poc després de les dotze, i el panorama era desolador. Jo, a més a més, vaig haver d’entrar rabent al lavabo del McDonald’s, perquè necessitats peremptòries em reclamaven. D’aquesta manera, quan en vaig sortir, ja estàvem descarregant els pilars d’entrada. Em vaig posar la camisa i em vaig enfaixar, però com a protesta contra no res no em vaig posar els pantalons blancs, i a passar la jornada. Érem tercers, com acostuma a passar, i sortíem de 4de6a.

 

Teníem un cordó i mig per tancar castells de sis, no és que anéssim gaire sobrats, però en tot cas els castells de sis diguem-ne que els despatxem bastant fàcilment, i tampoc és que m’hi fixés gaire, en aquest primer castell, però a les fotos que he rescatat de Facebook es veu prou bé.

 

Farem via, que tampoc té gaire més història: en els dos castells següents, el 4 i el 3de6, vaig entrar-hi d’agulla, i tots dos van anar de manera semblant: l’acotxador és molt petit i li costava força pujar, i els castells semblaven de vuit pisos per la durada, però a banda d’això els vam facturar sense més problemes, si més no des de dins estant.

 

Vam fer el primer pilar de 5 de l’any i dos pilarets més de 4 per plegar, i fins d’aquí dues setmanes a Sant Andreu de la Barca, que és una actuació que acostumo a perdre’m des que no hi vaig amb bici i ja vorem aquest any què faig.

Les pluges havien anat fent via des de la vall del Llobregat fins a la banda del Besòs, el cel s’anava tapant, de lluny ens arribaven les tronades, els nuvolets grisos es feien nuvolades tenebroses, que s’estrenyien i feien caure les primeres gotes, que aviat van esdevenir xàfec: uns quants cargolins vam anar a aixoplugar-nos al Club Nàutic, que els Micacos havien llogat per fer-hi la festa a la tarda, mentre que la majoria de les camises blaves que ahir van sortir de l’amari per estrenar la temporada feien el camí de casa. Jo ahir tenia un dia més autista del que és habitual, així que cap a les cinc vaig decidir seguir el camí de la resta de la colla i enfilar cap al Llobregat.

Podria fer una mica de valoració d’aquesta nova temporada, amb cap de colla nova, la Sara, que més o menys quan vaig entrar a la colla era enxaneta, i amb la Mari Luz i l’Àlex com a presidents, que ja havien estat en el càrrec. Però què hi podria dir, jo? Per la part tècnica, la sensació és que es volen fer les coses més a la manera arreplegada, diríem, però jo soc bastant ganàpia en tot en general i ja veurem com vaig d’ànims. Havia començat venint a tots els assajos, però les últimes setmanes ja m’he desinflat, ja veurem si els vents bufen a favor, etz. Per la meva banda, continuo un any més a la comissió de comunicació, com a suport en diverses tasques que he anat fent els últims vint anys. Ja veurem com va això del vent o si em ve de gust remar o si més aviat acabo prenent-me una caipirinha al xiringuitu de la platja.

Ahir faltava molta gent de l’habitual; havíem començat fort a assaig, però la primera diada ha estat una mica una punxada. Però tot just acabem de començar, per mi encara som a la pretemporada, i malgrat les tempestes, suposo que acabarà sortint el sol algun dia i els cargolins també eixiran després de la pluja per veure el cel radiant blau elèctric. Esclar.

Bé, quins castells vem fer ahir? Espera’t que m’ho miro (és molt més que probable que els pilars d’entrada i sortida de les altres colles no estiguin bé):

Castellers de Badalona: 3pde4, 3de7, 3de6s, 4de7, pde5, 2pde4
Castellers de Barcelona: 2pde4, 5de7, id4de8, 4de8, 3de7, pde5, 2pde4
Castellers d’Esplugues: 2pde4, 4de6a, 4de6, 3de6, pde5, 2pd4

De fotògrafs nostres ahir només vaig veure que hi havia la Patri, potser hauria estat una bona diada per portar la meva màquina de retratar. Però què hi farem! La propera, més i millor, que tampoc serà gaire difícil.

Suposo que podria dir moltes més coses, com ara que ja hem vist un tres per sota tot just al març, el dels badalonins, o que mentre fèiem la diada jugava el Barça-Madrid femení al Lluís Companys i que vaig anar seguint una mica amb el mòbil. Després de divuit partits, els merengons ens n'han guanyat el primer, i com sempre robant de la manera més descarada amb uns àrbitres que si no són uns ineptes totals són uns fills de la gran puta i els haurien de tirar al capdavall del pou del greix mateix. Quins collons. La veritat és que em va emprenyar força, sobretot quan vaig veure el gol anul·lat al mòbil, és que n’hi ha per llogar-hi cadires.

Però bé, ja en llogarem, o no, o potser sí, o tal vegada hoch.