Ahir, tot el matí a la paradeta d'ERC venent roses i llegint el diari i vaig comprar 4 llibres a la paradeta dels Sastrinyols, per 2 euros, de tercera mà, però en bones condicions i millor preu. Els llibres de 20 o 30 anys ja comencen a tenir tota una vida al darrera; el de poesies és encara predemocràtic i té alguna cosa especial llegir Vinyes verdes vora el mar o el Som i serem de Guimerà sabent que es va publicar al 68.
Vaig comprar quatre llibres per 2 euros, i vaig assabentar-me de què per Sant Jordi els llibreters fan rebaixa del 10%. Oh, un altre mite que s'ensulsia! Què fan, un dia feiner, gernacions omplint les Rambles? Llistes de llibres venuts, llibreries plenes de gom a gom, llibres i roses, raó i romanticisme, una tradició tan maca! Però havia d'estar subvencionada. Si no es subvencionés amb el 10%, Sant Jordi seria una puta merda. Com jo no sabia això del descompte, sempre he comprat els llibres quan m'ha vingut bé, i continuaré igual; però el caràcter venal de la diada ha estat una gran destrempada.
Amb tot, malgrat el suborn —és desesperantment sòrdida aquesta perspectiva—, Sant Jordi és «el dia» per mirar els mil colors que hi ha en els núvols; si per Sant Jordi no t'aclapara la diguem-ne bellesa del món, és que ja no tens remei. En fi, ahir fins i tot vaig anar a l'assaig de pilars, llàstima que al final no es fessin. Si més no ens vem veure les cares. El cas és que ja no tornaré a tenir els dilluns lliures a aquella hora, però suposo que ja no caldrà anar-hi més.
Avui he somiat que anava a Praga, al final com sempre començava a vagarejar tot sol, deixant els companys de banda, i a una plaça gran una colla de txecs feien una mena de castells grans que es bellugaven. Ha estat curiós.
Això és un parèntesi mentre escric un butlletí intern per ERC. M'omplen de feina, aquesta gent, i després remuguen que això no ha d'anar així sinó aixà. Com poden ser tan orbs davant l'excel·lència literària per gosar ni tan sols canviar una coma del meu art?
