Això de deixar córrer dos dies abans d'escriure la crònica fa que es refredi i reposi el brou i no esquitxi ni cremi ningú. En fi, tot molt ben paït i parit i potser perit i pansit. En tot cas, també cal dir que les aigües davallen molt més tranquil·les que abans. De vegades, de tan estàtiques semblen estantisses, i més que aigua la cosa és un aiguamoll. Però això només el flum de la meva vida, flum, flum, flum. El vaixell avança bé, no hi fa res que un mariner vomiti a coberta.
I no és per res de res. Sóc molt content que la colla vagi fent el que ha de fer. D'entrada, el 3de7, que com que el temps passa me n'oblido, però que va anar bé sobretot a la carregada, i a la descarregada, potser cosa dels nervis, es va desmanegar una mica, es va estirar no sé quin dels tres pilars, tot en tremoladís compàs. Però de fora estant, els qui observaren, coincidiren que lo tres de set fou cosa ben xamosa, i tots ens en gaubàrem amb infinita joia i delit de follar-nos tots els putus registres que ensostren la nostra història. Ja ho deia aquell, que només serà content quan del temple s'enfonsin les voltes de la nau, i des del seu interior, ple d'herbei, puguem contemplar les estrelles. I tant de bo.
A segona ronda repetírem el 5de6, que bé però em va semblar que no tan bé com l'anterior. I l'aposta per aquest castell em sembla de puta mare, i espero que de debò ensorrem el sostre. I pel que fa al 4de7, que havíem deixat per tercera ronda per raons que ara no vénen al cas, molt bé, amb alguns problemes entre pinya i baixos, però de tronc sense novetats.
Ara ens felicitem per aquesta bona arrencada i repetim somnis que recorden als de la temporada passada.
Per acabar, dir que els Ganàpies de la UAB han entrat a la Coordinadora (CCCC) i que és la primera colla universitària que en forma part.
