Verament, què pus hi demanar? Prou, que no plogués. Hem estat arribats davant l'església de Cornellà sota la pluja incansable, com hem sentit un casteller que ens informava que el lloc d'actuació era més amunt, i hem hagut de girar cua i remuntar la Carretera d'Esplugues, que no és poca cosa sota la pluja. El poliesportiu Can Carbonell de Cornellà és vell i hi feia una mica de fred, i els castells de set hi cabien pels pèls: per això no hem fet el 4de8. Només per 'xò!
Tinc molta set de cervesa.
I ens hem junyit novament per alçar els castells, novament. Primer anaven els de Cornellà: ells, 3de7 pas mal, nosaltres 3de7 força rodonet però una mica lent: puix estrenàvem nova acotxadora, la Càrol, molt i molt bé per ser el primer castell de 7 que fa; ha millorat moltíssim en molt poc temps. Oh, al·leluia!
A segona ronda, els cornellencs han enlairat el 4de6a. Natros, of course, hem aixecat un 4de6 en què la Judit s'ha estrenat. I un 4de6a que, evidentment, ha de ser 4de7a. I que ha anat molt bé, fet amb la punta de la polla.
A tercera ronda, Cornellà el 2de6. Natros, per descomptat, el 2de6, que bé, llevat de desarranjaments típics no ha patit gaire més. Al·leluia!
A quarta ronda Cornellà ha tramitat un envejable Pde5, sense problemes. Natros, també, el Pde5, del qual no en sé res, només que ha bellugat una mica a la descarregada segons el que he sentit.
A tot això, hi han hagut també els Tirallongues de Manresa, que han fet si fa no fa el mateix que nosaltres, també amb 3de7 i Pde5 com a millors construccions.
El resum és que la temporada ha començat perfectament i que no se li pot demanar més, de moment. Potser haver apretat amb el 4de7, diríem, i segurament molts ho pensàvem, però la Tècnica ja sap el que es fa.
Això és tot.
Fotos
No, això era tot el que havia de dir al Quadern Gris, que encara rutlla. El que no he volgut dir és el significat dels uhms. En fi, aquesta temporada jo ja me la veia venir, i està sent el que havia de ser, fet i fet. I els castells són com la resta de la societat, perquè els que surten a la foto són els importants i són els que estan a dalt, perquè són els que fan la cosa. Doneu la càmera de fotos a algú que no en sàpiga gaire, de castells: té tendència a centrar l'enxaneta, cosa que desenquadra la pinya, deixant-la fora de la imatge.
Així amb tot. Trobo lògic que el tronc se senti en un plànol a part, i estrany en la pinya quan hi ha d'entrar, com l'aristòcrata que s'ajunta amb la plebs. Oh, que dura qu'és la vida!
Llavors vindria en Sostres i diria: ressentiment contra la burgesia. I és cert que el que vol tot pobre és deixar de ser-ho i poder votar la dreta. El que vull dir, amb això, és que hi va haver un temps que vaig volguer deixar de ser pobre, i hi vaig lluitar, però no ho vaig aconseguir, i ara sóc l'agulla sempiterna. Cosa que a mi ja m'està bé, perquè és una posició molt maca malgrat l'absurda miopia. Però és evident que aquesta classe social elevada, que són els del tronc, ha anat quedant cada cop més llunyana, i ara és del tot impensable.
Mai no faré gimnàs per intentar res, i mai no faré el més petit esforç per aconseguir-ho. Sóc un vençut des de fa algun temps, i ara cal conviure amb el nou paper d'una nova Tècnica i una nova manera de fer, i un cap de colla amb qui mai no tindré ni l'ombra de la confiança que tenia amb l'antic.
Això venia al fet que va ser a Cornellà on vaig debutar, i on cada any havia fet el primer castellet. I potser faré alguna collonada, aquest any, però no tinc cap mena d'il·lusió de res.
Vull dir que sí que tinc il·lusió com a colla, espero que puguem amb la torre de set i superem els registres de la temporada passada. De moment, ja ho estem fent. Però això no treu que em senti molt estrany i una mica cansat de tot plegat, i senti que necessito resituar-me profundament.
