Com ja vaig dir, l'altre dia hi va haver manifestació i assalt més o menys violent a l'Ajuntament d'Esplugues per part dels anticaufec. Ara mateix es deu estar prosseguint el Ple municipal, segurament a porta tancada. He estat alguns anys compromès amb la Plataforma contra el Pla Caufec, assistia a les assemblees i col·laborava en els actes. Vaig deixar d'anar-hi fa dos o tres anys, cada cop més cansat del seu, diguem-ne, estalinisme. És evident que això cada cop va a més.
El maniqueisme inquisidor condemna els dolents i santifica els bons; els blasmats cada cop som més, com ara els Castellers des de fa dos anys. Qualsevol actitud crítica o moderada, qualsevol que no recolzi amb vehemència la seva aposta, és sospitós i, per tant, enemic.
El seu frontisme ha enrarit l'ambient entre entitats. Si bé és cert que la seva actitud inicial va ser la de fer pinya entre el teixit associatiu sociocultural d'Esplugues en oposició a l'autoritarisme de l'Ajuntament socialista, els últims temps han confrontat i dividit aquest teixit associatiu, han afeblit les causes per què lluitaven i han contribuït a la força dels socialistes. Tot demanant la unitat davant l'Ajuntament, han empitjorat el clima de col·laboració fins a nivells de fa cinc o deu anys. Així, les coordiadores que havien liderat (la de Festes Populars, la d'Entitats de Cultura) han patit desercions o s'han vist incapaces d'actuar davant la prepotència de l'Ajuntament.
Els fets de dimecres passat són els més greus que he vist des que volto per Esplugues més o menys activament. Un petit grup «dirigent», amb dos o tres líders al capdavant i tot un seguici d'acòlits i de càndids benintencionats, va donar suport a una manifestació d'unes cent persones a l'hora de començar el Ple municipal d'aquest mes i, tot seguit, van intentar accedir al Ple per rebentar-lo. Amb quina legitimitat? Amb quina anàlisi crítica? Més aviat, una minoria manipulada per una «assemblea» «revolucionària» va intentar impedir la «normalitat democràtica».
Accepto que aquesta democràcia és una merda. Accepto que els moviments polítics alternatius estan reprimits per la societat capitalista i la democràcia burgesa i silenciats pels mitjans de comunicació. Accepto fins i tot que un altre món és possible; el meu ideal és una mena d'acràcia republicana o una mena de socialisme llibertari responsable i culte. No crec, però, que la societat estigui preparada per a això, però dono suport passiu als moviments polítics que més o menys hi lluiten. El que no es pot acceptar és arrogar-se tota la legitimitat democràtica i creure's amb el dret d'assaltar un Ple municipal fent servir el poble com a excusa.
No sé exactament quin és l'objectiu dels líders del moviment assembleari a Esplugues; sembla que fer la màxima propaganda de les pròpies reivindicacions, que no se sap ben bé quines són però que passen per una democràcia popular directa i, suposadament, una mena de col·lectivització econòmica. Segurament, amb l'acció de dimecres, el tal Jose volia «immolar-se», és a dir, que el detinguessin i el tornessin a acusar d'una altra cosa, ingressar per fi a presó (ha d'anar 10 dies a presó per no pagar una multa per uns delictes de desobediència i aldarulls) i esbombar mediàticament la notícia. Va utilitzar, per tant, la gent que de bona fe va recolzar la seva lluita, que se suposa que és la de tot el poble. L'agressió a policies, amb empentes a les escales i altres coses, i la irrupció al Ple, «decretant-ne» la suspensió diguem-ne «revolucionària», em sembla fora de tota mida.
Ja em vaig acusar de ser un espectador, perquè em costa molt trobar la meva opinió política en el mercat actual. És evident, però, que els mètodes estalinistes no van amb mi. La societat d'aquest Jose seria totalitària i infecta. Només cal observar l'evolució de les coordinadores i la de la Plataforma contra el Caufec, o qualsevol dels pamflets que redacten.
