Aquest divendres era l'actuació d'Arreplegats en el marc de les festes de la FIB al Campus Nord de la UPC. Amb els verds, van actuar els Ganàpies de l'Autònoma, els Xoriguers de la Universitat de Girona i els Pataquers de la Rovira i Virgili. A més a més, van aparèixer simbòlicament els Mangoners de la Universitat de Perpinyà, i hi havia algun membre dels Marracos de Lleida.
Aquesta actuació havia generat molta expectació a causa de l'anunci per part d'Arreplegats d'intentar el quatre de vuit i el tres de set aixecat per sota, dos castells fins aleshores inèdits en l'àmbit universitari. Cal afegir que la trajectòria dels Arreplegats aquests darrers anys ha estat espectacular i han descarregat de gairebé tota la gamma de set amb molta solvència i regularitat, incloent-hi el pilar de sis amb folre i el dos de set amb folre: unes construccions diguem-ne exòtiques però d'un valor indiscutible que palesen el nivell de la colla barcelonina.
Així, amb aquesta expectació, a l'espai entre l'edifici Omega i la biblioteca Gabriel Ferraté de la UPC, van aplegar-se molts castellers d'arreu del país, atès que la tasca de propaganda verda havia estat molt intensa. El primer castell que van decidir tirar va ser el tres de set aixecat per sota. La construcció es va anar alçant amb fermesa i sense massa complicacions; al començament la rengla del tres quedava una mica més baixa i el conjunt tremolava força —una tremolor, però, del tot habitual en aquests castells. Tanmateix, amb les darreres aixecades el tres es va quadrar a la perfecció i, ben rodonet, va ser coronat per l'enxaneta amb una facilitat increïble en una colla que el provava per primera vegada a plaça.
Si l'execució del tres per sota va ser magistral, la del quatre de vuit, el plat fort del dia, no es va quedar enrere. I és que el tronc dels Arreplegats, una mena de selecció de diverses colles tradicionals, ofereix moltes garanties i prestacions de luxe, i la pinya és molt potent i inclou també membres que ells anomenen «caques seques», és a dir, antics arreplegats que ja han acabat els estudis però que fan costat a la colla en les actuacions importants. D'aquesta manera, amb una pinya poderosa i un tronc blindat, va anar-se bastint el carro gros amb una seguretat encara més brillant que al castell anterior. El quatre estava força bé de mides però una mica tancat a quints; els pisos es van anar col·locant amb agilitat i l'acotxador i l'enxaneta van entrar finetes i van baixar ràpid entre l'eufòria que ja començava a esclatar. Un quatre de vuit per treure's el barret.
D'aquesta manera, amb els deures ja fets, a tercera ronda van atacar el cinc de set, que els verds han descarregat ja bastantes vegades i que semblen dominar a la perfecció, tot i la seva complicació per la necessitat de molta canalla en una colla en què tots els membres són majors d'edat. Per acabar, dos pilars de cinc, també sense perill, malgrat que un dels dos a la baixada va patir una lleugera batzegada, ben controlada, però. Val a dir que van ser executats totalment sincronitzats, les dues enxanetes van fer l'aleta al mateix moment i els pisos es van muntar i desmuntar a la mateixa velocitat i amb la mateixa mestria. Tot plegat, espectacular.
Els segons en l'ordre d'actuació van ser els Ganàpies de la UAB, una colla d'una mentalitat molt diferent de la dels Arreplegats que, en tot cas, des de la temporada passada és també colla de set. Les relacions entre totes dues colles passa per moments molt tensos per qüestions no estrictament castelleres. Si bé Ganàpies i Arreplegats han estat tradicionalment confrontades, enguany aquesta rivalitat està en un punt àlgid, fins al punt que tant verds com blaus han celebrat assemblees respectives per votar la conveniència de la seva participació en les diades recíproques. L'ambient a plaça era una mica tens en aquest sentit, tot i les amistats individuals entre membres de les diferents colles i que, en general, s'han fet pinya mútuament. No és pas aquest el lloc d'analitzar la polèmica, però sembla que s'han definit dos bàndols, el d'Arreplegats i el de la resta de colles universitàries. Salvant totes les distàncies, sembla una mica el mateix que ha passat amb els Castellers de Vilafranca i la resta de colles de la CCCC.
En part per aquestes tibantors, els Ganàpies no presentaven massa camises i es trobaven, per tant, molt limitats. Així, van començar amb un tres de sis sense crosses i amb una pinya molt escassa i desorganitzada. El primer intent, francament horrible, va ser desmuntat amb terços col·locats. Tot seguit, a l'estil vallenc (vull dir sense esperar que la següent colla fes el seu castell per repetir), els Ganàpies van tornar a muntar el tres de sis, força millor però també destarotat per totes bandes. En tot cas, la poca pinya pròpia i el tronc van defensar el castell, que es va completar sense perill imminent de llenya. A segona ronda van fer un tres de sis amb agulla també molt treballat i poc estètic i amb un pilar que va patir més del compte. A tercera ronda, un senzill cinc de cinc net i, a pilars, el pilar de cinc, el millor castell del dia per a Ganàpies, que ha trobat una bona alineació per a aquesta construcció i que la porta a plaça sempre que pot. Una batzegada va sotragar el pilar a la motxilla en la descarregada, però el segon i la pinya van poder aturar-la i es va completar sense més complicacions.
El següents a actuar eren els Pataquers de Tarragona, una colla de recent creació. Van descarregar un dos de cinc ben lligat, un tres de cinc net tremoladís i un altre cinc de cinc net.
A continuació era el torn dels Xoriguers de Girona, també amb molt poques camises. Van començar amb un quatre de cinc net per, a segona ronda, provar el tres de sis. Aquest castell va pujar molt insegur i força tancat a terços, sobretot a la plena, que va ser per on va petar quan ja aixecadora i enxaneta baixaven. Van plegar amb un dos de cinc sense més història. A pilars, van fer un pilar de quatre simultani amb Pataquers, tots dos girats i descarregats.
Per acabar, els Mangoners de Perpinyà només van fer un pilar de tres, simbòlic, alhora que els Arreplegats destapaven ampolles de cava per celebrar la jornada de glòria, un dia que passarà a la humil història de les colles universitàries perquè es va poder veure el primer castell de vuit en aquest àmbit, i en què a més a més també es va contemplar un altre castell inèdit, el tres de set per sota, tots dos completats folgadament, com si ja n'haguessin fet cinquanta abans. I és que entre Arreplegats i la resta de colles universitàries hi ha molta distància, i no només castellera.
Arreplegats: 3d7s, 4d8, 5d7, 2Pd5
Ganàpies: id3d6, 3d6, 3d6a, 5d5n, Pd5
Pataquers: 2d5, 3d5n, 5d5, Pd4
Xoriguers: 4d5n, 3d6c, 2d5, Pd4
Mangoners: Pd3
Fotos aquí
JOSEP SANTACREU
