Pluja per a tothom a Cornellà
Tradicional actuació de Corpus a Cornellà, que acostuma a encarar per primer cop en la temporada els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca. Enguany, ambdues colles havien descarregat ja el tres de nou, circumstància que no es veia des de feia un grapat d’anys; fet i fet, la plaça de Cornellà d’algun temps ençà havia perdut la categoria de nou. Els Castellers de Cornellà, per la seva banda, van completar el quatre de set amb agulla com a millor construcció i van tornar a descarregar tres castells de set després d’un exercici del 2009 força complicat.
Després d’un pilar de quatre caminat d’entrada, totes les colles van prendre posició a plaça. L’ambient era humit, havia plogut durant el matí i el cel amenaçava amb més ruixats. Convenia, doncs, anar per feina, i la diada es va desenvolupar amb força velocitat. Els primers en l’ordre d’actuació eren els amfitrions, que duien en programa tres castells de set després que, en aquest inici, hagin començat a capgirar la dinàmica que arrossegaven d’abans. Certament, les sensacions que han emès aquest diumenge eren molt bones i apuntaven a una bona temporada. Van començar amb el tres de set, amb moltes novetats al tronc i amb una canalleta molt petita que encara haurà d’agafar més rodatge; el tres es va mantenir ferm tota l’estona i va resistir a la perfecció la relativa lentitud del pom de dalt. En segona ronda van descarregar el primer quatre de set amb agulla de l’any, sense cap problema destacable i que els ha d’haver suposat una dosi d’autoconfiança important de cara al futur. Van enllestir rondes amb el quatre de set, un pèl estrany de mides, amb els dosos molt estirats i amb acotxadora i enxaneta bastant lents; fora d’això, la robustesa del tronc era infrangible i feia albirar una bona temporada per als Castellers de Cornellà, que en van sortir molt contents.
Els segons eren els Castellers de Vilafranca, que han començat molt forts en un any en què estem veient castells de nou molt primerencs per part de les colles punteres. Els vilafranquins havien anunciat que «doblaven l’aposta», és a dir, que volien tirar castells de nou en dues places diferents un mateix dia: Cornellà i la Selva del Camp. Per a la ciutat baixllobregatina proposaven el tres i el quatre de nou amb folre; el primer, força parat amb algun bellugueig que pujava ja per terços, va tornar a demostrar que els verds el tenen molt ben apamat. El quatre de nou, el primer que es veia enguany, tanmateix, va acusar molt més el moviment, la pinya una mica massa justa i els nervis d’un tronc que encara haurà d’anar-se rodant. Va semblar que els desajustos a terços i quarts acabaven de rebentar el castell i, tot i que semblava que encara tenia corda per més estona, el cas és que l’estructura no va aguantar més i es va estimbar. En la repetició, la torre de vuit amb folre, que es va descarregar amb moltíssima solvència, exactament igual que el quatre de vuit amb agulla posterior, el primer de l’any també, que a desgrat d’uns darrers assajos força accidentats a plaça va brillar amb llum pròpia.
Els Minyons de Terrassa, que havien descarregat un matiner tres de nou amb folre la setmana anterior, apostaven per tornar-lo a fer a Cornellà. Van començar, però, amb la torre de vuit amb folre que, a diferència de la penedesenca, va mostrar més dubtes i moviment, sobretot a la descarregada, que els quarts van haver de defensar amb algun esforç. Van seguir amb el tres de nou amb folre, més remenat i tot que el dels verds, però alhora molt ràpid i molt més lleuger, i amb una defensa fèrria es va descarregar entre els aplaudiments de la plaça. El seu darrer castell era el cinc de vuit, també inèdit aquest dos mil deu, una catedral que ha hagut de ser feta a dins l’església de Santa Maria de Cornellà a causa d’una pluja que, cada cop que els verds muntaven un castell, reapareixia, i que després del quatre amb agulla ja no va aturar-se. El cinc, amb moltes novetats al tronc i amb molts nervis, sota la volta del temple, que feia de caixa de ressonància a les gralles, que sonaven com mai, va ser descarregat també amb molta velocitat i força tremolors, i en ser a terra va enardir els ànims dels malves, que sense fer gaire cas de l’altar i del crucifix van entonar els seus crits de guerra, acabats amb una botifarra a vés a saber qui.
Acabades les rondes de castells, els Castellers de Vilafranca van demostrar que no hi havien anat de passeig i, enmig de la concentació expectant de l’església, van muntar el pilar de sis, el tercer de l’any, que només va patir una sacsejada a la descarregada, la qual, tanmateix, va exigir el millor del segon per poder-la aturar. Per la banda dels terrassencs, tres pilars de cinc sense gaire història i amb una estrena a segons, i per la dels de Cornellà, un altre pilar de cinc.
Així, bon dia de castells aquest diumenge a Cornellà, en què hi va haver una mica de tot però que, segurament per primer cop, i a desgrat de la llenya del quatre, va ploure a gust de tothom. Diada de Corpus remullada, aigua que farà créixer la collita de les tres colles, que van molt fortes i que dibuixen una temporada molt emocionant.
Castellers de Cornellà: Pd4 caminat, 3d7, 4d7a, 4d7, P5
Castellers de Vilafranca: Pd4 cam, 3d9f, i4d9f, 2d8f, 4d8a, P6
Minyons de Terrassa: Pd4 cam, 2d8f, 3d9f, 5d8, 3P5
JOSEP SANTACREU
