Vint de juny, dia històric.
A les Cavorques del Riu Llobregós, uns 40 mil habitants tenen dret a vot intranscendent per decidir no res i musar sobre el sexe dels àngels. En aquesta cabdal i ineludible cita amb la democràcia més festiva, un servidor he estat designat, proverbialment, com a vocal d'una mesa electoral.
El mateix dia a la mateixa hora, els benamats i benvolguts Castellers de les Cavorques Blaves han d'alçar los pus elevats castells de tot el curs del Riu Llobregós; talaies des d'on divisarem la Història endavant i endarrere amb profusió de fruïció i altes cotes de gaubança bíblica, lírica i èpica. Aitals gestes seran celebrades, tant sí com no, amb raigs d'alcohol i xàfecs de plors de joia o —avorrible circumstància innominable!— de tristícia, posat cas que algun dels pilars dels nostres castells s'esbaldregui.
Tant sí com no, hi haurà plors i alcohol, avui. I, com una tempesta negra congriada per Thor i Zeus de braçet, l'examen de demà m'apareix com escruixidora maltempsada.
