Amb el canvi d'ulleres, fins i tot diria que m'he rejovenit.
Aquesta era la primera bici que vaig comprar. Podeu veure que la lligava sempre amb una simple piton. Sempre la deixava al carrer, al costat de casa meva i a tot arreu. Van trigar mes d'un any a robar-me-la.
Aquella bici la recordo amb melangia i gran estima. Volia ser tan comoda que fins i tot arribava a ser incomoda: semblava una Harley d'ampla que era. Tambe constato que jo tenia el cul mes gros i les cames, des d'aqui vistes, no em semblen tan atletiques com les que ostento ara.
Son les fotos de la diada de la festa del barri de Finestrelles del 2006. Aleshores feia un any i mig que jo era a la colla i pujava habitualment gairebe a cada diada, perque abans feiem castells de 6 en totes les actuacions i en alguna hi apareixia jo. En aquella ocasio, vaig pujar al 4de6:
No trobo que jo tingues gaire mala posicio, tot i que el quatre de sis es molt senzill i, al capdavall, es un castell horrible. Tampoc no teniem gaire pinya i feiem el que podiem. Per Finestrelles mai no teniem gaire gent i els nostres castells eren molt limitats. Ara fa dos anys que no fem cap 4de6. Fa tambe dos anys que no pujo a cap castell. M'estava mirant les fotos antigues que tinc penjades al flickr i m'assolava la nostalgia d'aquells temps no gaire llunyans en que les coses eren una mica diferents per a mi i molt diferents per a la colla. Recordava el que em passava pel cap sense necessitat d'anar a llegir el Quadern Gris, lloc on escrivia massa ximpleries i que molt sovint tinc ganes d'esborrar. Segurament com aixo, que d'aqui poc rellegire i voldre assassinar.
Les fotos, el bloc, els records i la gent que em vaig trobant cada dia, porten el passat al present a cada instant. Avui o ahir (qui sap!) m'han dit que estic exactament igual que quan hi treballava fa tres anys, que no he canviat gens. I es que no em faig gran, tinc el mateix aspecte de sempre, soc un Peter Pan.
