Sopar de Nadal

Ahir, sopar de Nadal. Va ser la primera vegada que vaig durar fins al final. Vaig beure relativament poc; a les dues, veies ja molts borratxos i jo estava fresc com una rosa, poques cerveses fins a les sis, quan van arribar les dones de la neteja i vem fotre el camp. Ahir hi estava, un altre cop, molt còmode i molt bé, és un guany estar mitjanament serè en actitud socràtica, i sentir aquest estrany amor per la colla i etcètera. Vèiem el vídeo acabats de sopar i les llàgrimes saltaven soles. Oh, que bonic! Oh!