Ara tinc son. Aniré a dormir aviat.
He vist el programa de castells a casa el Pau. Hi he sopat i amb el Jonàs l'hem estat comentant.
La meva opinió és que com a tertúlia està bé, però que una tertúlia és més fàcil fer-la per ràdio. Pel que fa al Pau, és obvi que no ha nascut per posar-se davant les càmeres. Enmig de la tertúlia s'escalfa i ho fa de puta mare, sense por i conduint molt bé el debat. Però quan ha de presentar qualsevol cosa, llegir el guió o comentar les diades castelleres, es posa molt nerviós, tartamudeja i etcètera. La por de la càmera es pot superar, però jo crec que és més aviat una cosa innata i que ell no està fet, d'entrada, per estar davant la càmera.
Jo tampoc no hi estic fet i no és cap crítica, és només una descripció i la meva opinió.
Pel que fa al que a mi em tocava, tot i que com a base està bé, és evident que tinc una perspectiva molt terrenal i que no tinc una reflexió al darrere, ni de vint o trenta anys acumulats com els convidats, ni de molt menys. No és que encara sigui un novell, sinó que com a friki casteller estic a un nivell molt superficial. Això es nota en l'anomenat reportatge, que més aviat és només una presentació del tema i prou. Un reportatge de debò és tota una altra cosa.
Tot això no ho he comentat a casa el Pau perquè no sé com dir-ho sense ferir ningú ni sense aparentar falsa modèstia. Jo no crec que sigui modest, de fet crec que en general haig de limitar la meva pedanteria. Quan dic que no tinc ni puta idea de castells, ho dic sincerament, sense pensar que em falta autoestima o que sóc massa humil.
A més a més, hi ha el tema de les limitacions tècniques. Vist aquest tercer programa, potser faltaria una mena de crònica castellera amb més suc i més ben feta, una propaganda com cal, i no sé ni com encarar el debat. El cert és que el tema de lligar el diguem-ne reportatge amb la tertúlia ha funcionat molt bé.
També caldria que m'hi posés del tot.
Diu el Roger Mas que el fracassat sempre busca la puresa. Segurament, cercar la perfecció fa que et sentis sempre com un putu fracassat. I, al capdavall, repeteixo que no trobo que sigui, diguem-ho d'alguna manera, perfecte.
Tot això, com dir-ho a casa el Pau?
