23 de març 2012

Assemblea: Contra el Concurs i tots els altres (versió II)

Després d'un hivern mogut amb molts fronts oberts, a l'Assemblea en vem tancar un grapat i vem iniciar, podè, una nova època a la Colla si més no pel que fa institucionalment, un altre reflex d'allò que anem dient que és la «maduració de la Colla». Una d'aquestes novetats, per exemple, és la creació, per fi, d'un cens de la Colla com cal, que ve regulat pels nous estatuts --Reglament de Règim Intern, RRI-- que s'havien d'aprovar poc més endavant. La infrastructura de l'Assemblea feia patxoca.

Dels temes importants de l'Assemblea, deixant de banda les valoracions de Junta Tècnica i Directiva, el primer que es va votar va ser el RRI, que, segons l'ara secretària --fins aleshores tresorera-- es presentava per tres motius: pel cens, per definir càrrecs i perquè Directiva i Tècnica es presentin plegats en una sola candidatura. Jo també estava en la reduïda comissió de redacció del RRI i realment els Estatuts que tenim són una gasòfia infumable que regira els budells i fa vomitera. Necessitàvem una cosa que mirés d'evitar un seguit de problemes institucionals i que ens permetés de créixer com cal. I es va aprovar per unanimitat i amb tres esmenes de detall acceptades.

El segon tema era la participació o no en el Concurs de Castells. A la reunió prèvia de Junta havíem estat discutint sobre el tema durant un hora sobre collonades sense arribar a gaires conclusions, i jo em temia una Assemblea eviterna --però tot plegat va fer molta via. El President i el Cap de Colla van presentar el tema, que es resumeix en: no trairem la nostra «filosofia de Colla» tot i l'esportivisme de la competició; l'impacte mediàtic de l'afer ens publicita arreu; afavoreix el creixement de la Colla per tot plegat i per la campanya que se'n pot fer i, a més, coincideix amb la mobilització per Festa Major; dels cinc autocars que hi baixarem --com n'hi baixaven de colles com Sagals...--, almenys un es pot acabar quedant a la Colla. També es diu que els concursos són més tradició castellera que les colles del Baix perquè es porten fent de fa més de cent anys. Després de totes aquestes mentides, es va votar molt majoritàriament anar-hi, tot i que els vots en contra o en blanc sumaven més del 30%.

DSC09843

Jo, particularment, i tot i que no vaig piular, estic bastant en contra del concepte «Concurs». Si les colles no hi van a competir, que en diguin «Trobada de Colles» o «Biennal Castellera de Tarragona» o com vulguin, però que obliterin el mot «concurs». Si, per contra, acceptem que és un concurs --que hem de quedar per davant o per damunt de Moixiganguers, per exemple-- no competir-hi per tal de no trair l'esperit de la Colla o de l'eteri món casteller em sembla incoherent, oi més tenint en compte que sí que hi ha colles i que sí que hi ha una part del món casteller que pressionen perquè els castells siguin cada cop més un esport, amb tot el que implica: tractament mediàtic, esperit competitiu per damunt d'altres valors, classificacions, lèxic, supporters, publicitat, etc. Vull dir que és una qüestió de concepte: anant-hi no fem només un favor a la Colla a curt termini, sinó que contribuïm a estendre una visió dels castells que a mitjà o llarg termini ens pot tornar com un bumerang.

En resum i en punt i a part perquè quedi clar: no només és incoherent no competir en un concurs, sinó que tècnicament sí que ho fem, i així és com s'ho prenen gent com els Beumala i els Miquel Ferret (http://elpatidigital.wordpress.com/2011/10/12/taula-rodona-castells-cultura-o-esport/) de torn. I qui no ho entengui és que és curt de mires. Ja fa anys que es tendeix cap a aquest model i aquesta mena d'actes només el potencien.

Però això, com es pot dir en una Assemblea en què la meitat dels membres porten un màxim de dos anys a la Colla o no hi pensen mai gaire, mentre que l'altra qualifica de «hippy de merda» l'estil de Minyons de Terrassa? Doncs mira, segurament no tinc raó, i ens podem empassar les conviccions un cop a la vida (total, ens passem tota la vida fent concessions a tort i a dret, i això en cas que en tinguem alguna, de convicció). També hi ha gent que afirma que els Minyons, malinterpretant --aquesta paraula no existeix al DIEC-- el Nani Matas, van a competir a Sang Fèlix, o que a Valls, el bressol casteller, sempre han anat a sang i fetge. Jo sempre he diferenciat la rivalitat, en certs moments exacerbada, de la competició esportiva, que certament no necessita ni rivalitat, només un rànquing i unes puntuacions i, de vegades, un jurat.

L'argument que els concursos són tradició des de fa cent anys em sembla feble per tal com els concursos han variat moltíssim durant aquests cent anys, durant molts anys no s'han celebrat i les seves finalitats han canviat radicalment. Els que feien els magatzems de Can Jorba no tenen res a veure amb els de les darreres dècades... Amb tot, la tradició gairebé mai no pot ser un argument, en el sentit que també em servia a mi per blasmar l'ús del casc casteller, que em sembla una puta merda, però què hi farem, ens hem d'adequar als nous temps... uns nous temps (post)postmoderns que tendeixen a l'espectacle, el simulacre i la cultura de masses, tot un conjunt que a mi m'està bé quan miro el Barça, però no quan faig castells, que per a mi és tota una altra cosa.

Sobre l'argument que fem campanya i dels dos autocars i mig que hagin de venir de gent de fora de la colla, unes trenta o quaranta persones o les que siguin s'hi apuntaran, això em sembla allò que en diuen comptabilitat creativa i depèn molt de cada cas. Segons com ho veig jo, cada colla es prepara la temporada segons els seus interessos i les seves actuacions; és cert que coincideix amb la nostra Festa Major i que ens pot servir, però en tot cas no ho acabo de veure clar. També perquè les colles que treien rèdits d'aquest esdeveniment hi anaven al de diumenge, que és el que ha de concentrar l'expectació mediàtica principal, mentre que nosaltres hi anirem el dissabte, i tal.

En fi, que tampoc n'hi ha per tant i que d'arguments de pes no en tinc cap, segurament, i els altres decanten la balança molt cap a l'altra banda. He vist al Twitter del regidor de cultura que ha retuitejat la Nota de Premsa en què anunciàvem el resultat de la votació: potser està engrescat i tot pel certamen. Doncs au, aviam si hi ha sort i en surt tot molt bé. Si hi fem el 4de8 ja haurà valgut la pena d'anar-hi, tot i que aviam si el fem per Festa Major, que és on s'han de fer aquestes coses: al poble, en un marc festiu i popular, i no en una plaça de braus...

Després de tot això, que no va durar gaire (no va haver-hi arguments en contra de pes, ni tan sols els meus), es va presentar la nova Junta Directiva, que ens hi estarem només un any perquè el vinent anem plegats amb la Tècnica. El President va explicar els objectius generals i els caps d'àrea els particlars de cada secció. Al meu parer, això va contribuir a donar més importància al projecte general i a fer visible l'abast d'aquesta candidatura, que té molta feina per fer i que compta amb molta gent implicada que de vegades no es fa notar gaire. La candidatura va rebre el vot favorable d'una àmplia majoria de l'Assemblea i amb això es va donar per enllestida la jornada.

I ara només em resta esperar que aquest any tot vagi millor que l'any passat i que almenys les coses que depenen de mi funcionin bé i cada dia millor, malgrat que sóc un cap de pardals i que discrepo sempre de tonteries.

Fotos de l'assemblea i de la calçotada de l'endemà.

No al Concurs!