Vinc de veure una funció de teatre, una comèdia sense pretensions d'embolics conjugals. La veritat és que he rigut força. Jo no sóc de riure massa, i quan ho faig durant dues hores sento una mena de relax general molt positiu. Riure és la millor teràpia per moltes coses, hauria de fer-ho més. Quan ric, sol ser a partir d'un raonament o posicionament teòric; és un riure meditat i racional: irònic, crític, sorneguer. Riure sense motius, pel sol fet de riure, és un plaer que redescobreixo de tant en tant amb agradable sorpresa.
La trama de l'obra és una barrabassada, un embolica que fa fort, sense gaire solta ni volta, però que fa el fet sobradament. Potser el final és una mica més fluix i previsible, però el final del primer acte, i alguns moments del segon, són hilarants i m'han arrencat les riallades que mantenia closes durant massa temps. M'he quedat tan a gust!
Seríem uns quaranta o cinquanta a la sala "Joan Brillas" de l'Avenç. A la sala hi havia socis de l'Avenç (la Junta, el President), alguna gent "pureta" d'Esplugues que sap tot el que es manega al poble i sempre són allí on quelcom es belluga (com ara la Carbonell), i familiars i amics i coneguts dels actors. El panorama m'ha recordat el públic que tenim els Castellers a les actuacions: els mateixos de sempre, els quatre frikis i algun amic i familiar. La mateixa volada que tenim nosaltres com a Colla (vol gallinaci, com si diguéssim) la tenen ells com a grup de teatre. És una llàstima que el poble no dongui més suport a les entitats del propi poble. Sobretot tenint en compte que l'obra és, com deia, molt divertida, i a mi m'ha agradat força.
Afegir com a punt final que no vaig mai al teatre, ni crec que hi vagi gaire en el futur, però que si al costat de casa meva fan coses d'aquestes, segur que niré nant-hi més sovint.
