He rellegit la meva crònica de Sant Cugat. També se m'ha passat la rebullida de la diada. Vull dir que ara, en fred, ho veig diferent. I també he llegit la crònica dels companys de quints-amunt.blogspot.com. Copiaré el fragment que ens dediquen per la diada de Sant Cugat:
Els Castellers d’Esplugues, amb poques camises a plaça, van voler començar l’actuació amb el seu plat fort d’aquesta temporada, el 4 de 7. L’estructura del 4 quedà deformada des d’un principi, però amb unes mides lletges el castell s’enlairà amb un constant tremolí. Un parell de revinclades durant la pujada feren perillar el castell, però finalment l’aconseguiren descarregar havent de lluitar força a la descarregada. A segona ronda, tot descartant duu a plaça un segon castell de 7, varen optar per un 4 de 6 amb agulla de bona excussió. Només a desatacar que l’acotxador hagué de baixar pel mateix dos que pujà per poder entrar al pilar que quedà mal encarat. Tancaren l’actuació amb un 3 de 6 molt maco que no presentà dificultat alguna.
I qui nega el poder de la relativitat? Tants caps tants barrets, i pel que per algú és negre, pel d'enllà és blanc. Així, llegit, queda tot tan raonablement ben entès! És tot tan clar, i evident! Per a mi, el 4de7 no va perillar mai, fins i tot quan va relliscar la Vane el castell no queia. Però pel cronista sí, el castell «va perillar» i «l'estructura estava deformada d'un principi». Per a mi estava només una mica desquadrat i de batzegades fortes només una a la descarregada. Però així llegida, sembla diàfana la conclusió: sent-ne a més «poques camises a plaça», descartar «un segon castell de 7» era el més lògic i plausible, com diria en Pla, i més tenint en compte que aquest «segon castell de 7» encara s'havia d'estrenar a plaça.
En fi, escriure amb la foguerada del mateix dia potser de vegades és fructífer, però sobretot quan la foguerada és com la d'aquest diumenge potser és millor que la deixi refredar-se un dia o dos.
