L'ermità, oblidat de l'afer del boch, vagarejà sens rumb per la vall, contemplant Déu tota hora, en les fontanes, en els cedres, qui brosten llurs branques novelles prenent com a base les antigues, puix que no obliden mai llur memòria, car és divinal virtut haver memòria i membrar com servir mills déus. Puix atrobà sota un cedre un manoll de gírgoles beneites, com entengué la remor esmortuïda de dos pelegrins qui davallaven de Montserrat. Tost corregué vers els pelegrins i dix-los:
—Oh pelegrins, què contrastau ambdós ací que us detura i no anau a prehicar lo Mot de Déus, qui és pus gran i excels i ha major glòria que àls en tot aqueix segle ni en l'altre; i on és que anau, ni d'on és que veniu, ni vullau una pipada de ma pols de gírgola celestial?
Molt se meravellaren ambdós los pelegrins que un foll esperrucat bavallós pogués embastar dues frases seguides, i puix contestaren que contrastaven quin camí emprendre, car l'un menava dreturer a un bordell luxuriós i fort lasciu on volien romandre una nit per... predicar fins al fons del pecat, mes era un camí rost i eixorc sense fontanes ni cap herbei que manugar. L'altre camí era planer i gemat mes només duia a la ciutat de Martorell, vella vila del curs jussà del Llobregós. I l'un pelegrí advocava per endinsar-se en les fosques cambres dels bordells i satisfer la missió divinal allí on més se convenia, mentre que l'altre preferia perdre un parell de dies, predicar igual, i no exposar-se a fred ni set ni fam ni estimbades per rosts.
En oir aitals mots dels pelegrins, molt s'enfelloní el bon ermità i prengué una tonyina amb què atonyinà els pelegrins, i encontinent atonyinà novament els pelegrins, i enaixí donà colps de tonyina als pelegrins diversos colps tro que la tonyina es trencà i la cara dels pelegrins noresmenys. E aprés dix ço:
—És gros pecat témer sostenir fam, set, mort, per predicar el Mot de Déu, car si Jesuschrist no temé fam, set, mort, per ço que ens salvàs, quant, donchs, null home no és excusat a sostenir fam, set, mort, per honrar i predicar el Mot de Déu! Anau, donchs, al bordell per eixa drecera, i no temau, puix que Déu premia aquells qui el saben servir segons l'exempli de Jesuschrist, qui és un i és tres amb Déu i l'Esperit Sant, i tota la pesca de la Trinitat. Salut!
Els pelegrins fugiren corrents d'aquell foll perillós per la via del bordell, la qual via era rosta i eixorca, i com hagueren pressa per davallar al poble per ço com poguessin aplegar-hi abans de vespres, i eren fortment nafrats a la cara, l'un relliscà i aferrà's a son company, estimbant-se ambdós per un avenc, on moriren de dolorosa mort al cap de tres jorns, sens haver pogut reposar llurs ànimes al bordell, gràcies al bon exemple de l'Ermità, qui aprés de quatre anys tornà a donar senyals de vida.
