Ahir era també el sopar de Nadal de la Colla. Apunto només quatre coses per si mai vull saber com va anar això.
Com a primera novetat, va tornar-se a fer al local. Finalment no érem tants com semblava i hi vem capiguer bé. El sopar el feia l'equip de cuineres i cuiners (uf, se m'encomana...) més o menys habitual: sopa de galets i carn d'olla i carn amb salsa amb bolets i vi i torrons i cava.
Com a segona novetat, no ha haver-hi revista. Està coent-se però ja veurem quan l'acabem i qui la porta a imprimir. Hi van haver pesquises per saber qui n'era el responsable. Jo crec que és cosa del Paco, que ha estat liat amb altres coses i ha passat d'aquest tema. Si no podia, m'ho hauria d'haver dit abans. Ningú no l'obligava a comprometre's.
Amb tot, el Rai va portar el DVD per tothom amb vídeos i fotos de la millor temporada de la història. El vem veure i en acabat (una mitja hora) van començar, si més no per part meva, els rius d'alcohol.
La festeta com sempre força bé. Bon ambient, la música tan insofrible com sempre... Al meu tercer gintònic vaig notar una explosió al meu estómac. No sé què em van fer, però allò no era ginebra. Em va sentar fatal i vaig anar a vomitar. Vaig mirar de redreçar-me, però ja eren quarts de quatre i, anant encara força sobri, vaig pujar a la bici i me'n vaig entornar.
Potser ahir estava de bon humor i tot; allò de sentir-se més o menys bé al lloc.
En arribar a l'indret
dels roures i dels cedres, la vellúria
dels quals fa remuntar-nos als besavis,
se m'han tornat molt insignificants
totes les coses, tots els passos fets
fora d'aquí, l'insensat afanyar-se
per caminar. Vers on? Només importa
no moure's,
trobar el lloc. (JV)
I apa.
