Diada ganàpia ahir, com sempre estranya. Molt d'alcohol i borratxera considerable a les 11 de la nit; vaig empescar-me una qualsevol excusa per no anar a la feina i en tota la setmana no he anat tampoc a classe, i tot plegat és d'una irresponsabilitat molt grossa, perquè si fa no fa més o menys em considerava un pèl responsable, però és evident que no ho sóc gens i ja veurem cap on anirem d'aquesta manera.
La diada en si tampoc no és gaire cosa de l'altre món. Pel que fa a Ganàpies, vam descarregar 5de6, 4de6a, 2de6 i vano de 5, amb un intent de torre abans del 4 amb agulla. Aquest intent va caure després de molts problemes al tronc, que sembla que ja venien de baix (segons massa oberts), que es van encomanar a terços (tremolaven molt, sobretot el del rengle fort o com es digui), que va fer que es destarotessin molt dosos, dificultant massa el pas de l'enxaneta, que quan era a punt de fer l'aleta va veure com petaven dosos en una caiguda realment lletja i que va dur una dos a comissaria... vull dir a atenció sanitària, però al final no va ser res de greu.
El segon intent, amb una dos diferent, va anar molt millor i va fer estrany que l'anterior hagués donat tants problemes d'entrada. Els altres dos castells no van suposar gaire res i es van fer sobradament. Per acabar, el vano de cinc era el primer de la història dels Ganàpies i també es va fer amb facilitat.
De les altres colles només parlar dels Arreplegats, que van fer més o menys Pde5 d'entrada (segurament els hi marxava algú del pilar), 4de7a, 3de7 i 4de7, tot molt ben parat. Fan una mica de ràbia, però a mi no és que m'importi gens, tot i que veig que als altres ganàpies (ganàpies en actiu, vaja) sí que els hi fa ràbia. Ah, ells juguen en una altra lliga, deixeu-los estar tranquils!
Després de tot això ja eren les cinc i escaig, ben bé dos quarts de sis, i jo hauria d'haver estat al tren camí de la feina... però no em trobava bé. Mentrestant vaig treure el fre de la ingesta alcohòlica (des de les dotze havia begut quatre cerveses...) però sense fer barreges, només una mica de cali, però gairebé només xibeca. Per tot plegat, per bé que força tocat, anava molt millor que altres vegades i podria, per un cop a la vida, haver-me quedat una bona estona, però no em venia gens de gust seguir tajant-me per acabar a Mundo Caníbal...
En fi, havent dinat quatre merdes, a quarts de set ben bons va actuar en Jaume Barri, que va estar a l'alçada habitual. Una representació de ganapiots de quan jo vaig entrar a la colla aquesta, i tot molt maco i lleugerament boirós. Va ploure la revista que tanmateix van enviar en la versió provisional no corregida, és a dir, amb algun error que havia esmenat. Tant se val!
En resum, necessito ordenar la meva vida. És urgent. Ahir, entre castell i castell, veia que he de resoldre-la d'una vegada, i ha de ser quan acabi aquesta carrera, no més temps enllà, és a dir d'aquí un any. Ja va sent hora que si més no tingui alguna cosa sòlida, i que ja que la meva vida no ho podrà ser mai, que penja d'un fil l'espasa de Dàmocles, doncs almenys tenir una font d'ingressos segura i constant. Que amb dues carreres acabades, per molt poc comercials que siguin, segur que trobo feina.
I això és tot el que havia de dir ara.
