Aprofito aquesta estona morta en què no tinc ganes de fer res per comentar les meves impressions sobre com funciona la Junta, després d'uns mesos que engegués.
La primera és que pel que fa a mi, jo vaig fent coses i he aconseguit que comenci a rutllar de forma sistemàtica les notes de premsa i si fa no fa el butlletí electrònic. A més l'Eugènia em fa els cartells en quatre dies, i tota la resta va força bé. Ara sembla que col·laborarem habitualment al Pont, a banda de les altres coses que jo havia pensat per fer-nos presents als mitjans i a internet. L'última sembla que serà la creació d'un book d'aquests publicitaris, que farem entre el Rai i jo, però que intentaré que tiri endavant ell d'acord amb Tècnica i Junta.
Jo no donc gaire més de mi mateix. Em considero un simple tècnic, més que no un pensaire creador. Aquesta tasca pertany gairebé al cent per cent a l'anomenada «àrea de dinamització», que ha de parir idees i dur-les a la pràctica bàsicament per cohesionar la colla i evitar fugides, d'una banda, i de l'altra per cercar més gent que nodreixi pinya i tronc.
Aquesta àrea és la fonamental per al nostre creixement, i és la que pitjor funciona. Més aviat, diríem que no funciona, perquè si anés malament, encara podríem dir que si més no fa camí, però és que no va ni endavant ni endarrere, està com sempre, és a dir, és un cementiri.
Ja vaig dir que el jovent ha copat la Tècnica però ha obviat la Junta. Tothom diu que la Junta és avorrida perquè mai no s'hi decideix res concret —amb aquestes mateixes paraules la va definir en Jaume—, però el problema real és que hi ha la idea que és avorrida per se i que la seva tasca és molt secundària i subsidiària de la de la Tècnica. Diuen que la Junta és avorrida per la gent que hi ha, però el que realment pensen és que la Junta és només un òrgan administratiu l'única tasca important de la qual és fornir de matèria primera a la Tècnica. És a dir, la Junta som un mal necessari que cal anar arrossegant. No han pensat mai a desembarcar-hi igual com han fet a la Tècnica. Jo m'imagino el Pastor, el Tarrés, el Paco o el Gaspar manant a la Tècnica i em cauen els collons a terra.
A la Junta hi van els que no valen a la Tènica, igual com moltes vegades a la pinya hi van a parar els qui no han valgut per al tronc. Així, la discussió ahir era:
—La Junta, com sempre, no fa res.
—La Tècnica ho hem de fer tot.
Evidentment, jo no puc estar més en desacord amb això. Prenem els Castellers de Gràcia com a model brillant que hauria de ser el nostre mirall, i observem les seves Juntes, els seus presidents. Tot de gent jove, amb trempera i idees. Aquesta gent, a casa nostra, estan tots a Tècnica.
Deia el Rai: hauria de ser el President el qui arreplegués la gent jove, com ara l'Edu i el Joan Pujades. Això és molt fàcil de dir i molt difícil de fer. Els joves han estat els qui han entrat de pet a la Tècnica i han menystingut sempre la Junta. Els joves han de ser els qui entrin de pet també a la Junta i se la facin seva i a la seva mida.
El principal problema de la Junta actual és, ara per ara, que una de les seves tasques principals, que és la de trobar gent i la de trobar bolos, no la fa. Per a la segona part, jo ara intentaré, amb el Rai i la resta de la Junta, intentar buscar-ne alguna solució. Però el problema global és que les idees veritablement noves i revolucionàries no vindran fins que no es renovi la Junta. És peremptori un canvi a la Junta almenys en l'equip de dinamització. Trobo que és l'única solució si es pretén un canvi real per enguany.
