20 de juny 2011

Actuació a Gràcia, v.2 (a Zonalibre)

2011-06-19 13.59.51

Ahir mirava d'estudiar una estona, però no estava gaire per la feina. Pensava que era el millor dia dels Cargolins en alguns mesos. Tot i que ens haguem fotut dues hòsties, la veritat és que és allò de morir matant i anar-hi a totes. Ja fa temps que estàvem en aquesta línia, però això de diumenge m'ha semblat per emmarcar.

Començàvem amb el cinc de set, que és «el nostre castell insígnia», perquè el fem amb els canvis que calgui i amb molta o poca pinya i ens serveix sempre per començar amb confiança qualsevol actuació, sigui a casa nostra o a Figueres o Gràcia. Aquest cinc en línies generals ha anat de postal, amb molt bones mides, etcètera, i ens permetia encarar el plat fort del dia, el tres de set per sota, amb una certa embranzida.

El tres per sota és «un castell límit» per a nosaltres, segons diuen el que en saben, i a més els assajos de divendres no m'havien acabat de convèncer. En fi, que tocava avui tant sí com no tirar-lo, i les aixecades del primer intent anaven força bé però a la darrera, «que és la bona», segons diuen els que en saben, sembla que s'han plegat per terços o què sé jo, el cas és que ha fotut el pet i he sentit un cop al clatell i m'he cagat en déu i en sa puta mare. Però és millor el vídeo. En repetició sembla que s'ha repetit: un dels rengles ha pujat una mica més lent, algun terç sembla que ha volgut recuperar no sé quina posició, i al capdavall tot plegat s'ha col·lapsat. I també és millor el vídeo.

I amb una mala hòstia que no hi havia déu que me la traiés he hagut de fer de baix al quatre amb agulla, que ha anat tan clavat com el cinc de set. El Jordi n'ha fet girar el pilar amb un gir que fan de 180 graus, i hem rebut l'aplaudiment de la plaça, com a Granollers, i és que, macagundéu, el tres de set l'hauríem d'haver fet.

Però no l'hem fet i jo pensava que potser és cosa que no hi ha uns dos cordons fidels sempre a assaig, que s'han d'anar fent canvis sempre (i no sé quines teories del nucli dur), però potser no és ben bé això, o potser sí, potser aquest cop ha estat culpa del tronc, o potser ha sigut culpa de la Vella, o potser dels destins malastrucs. Hi havia un corrent d'opinió que apostava per la inclinació de la plaça dels pebrots (del Raspall). Qui sap...

Haver repetit, tot seguit, el tres per sota, i haver-nos aixecat i haver descarregat el quatre amb agulla amb aquesta mena d'orgull, ha sigut una demostració de com hem madurat com a colla. Però les dues llenyes també demostren que sense més esforç i implicació de tothom no anirem gaire més enllà d'on som, i el fet que hagin petat de forma més o menys semblant pot indicar també que no és mala sort, sinó que hi ha algun problema estructural. A la Closca bullia la ràbia, però en el fons estàvem contents per com havíem reaccionat i per la imatge de la colla. Ja fa temps que hem superat el tòpic aquell que no sabem caure, tant de temps que flipo que algú a la colla encara s'ho pugui pensar. Avui ha estat, al capdavall, un gran dia.

I ara, a descarregar-lo, macagundéu.

En aquest moment és quan parlo de les altres colles. En fi, els graciencs, segons expliquen fonts ganàpies, tenen més o menys un quatre de vuit amb força canvis respecte l'any passat, i així l'han anat fent enguany i ja en porten uns quants. La torre l'han de defensar força més cada cop que la tiren, perquè també tenen sembla ser mig tronc nou, però en general les mides eren bones, tot i el tòpic aquell que estava entregirada i tal. I el seu cinc de set era com el nostre, però el nostre era més maco. I pel que fa als Borinots, doncs feien també el quatre de vuit, una mica bellugat, i el tres de vuit, i un cinc de set, però el nostre també era més maco.

I totes les colles hem acabat amb pilar de cinc.

En resum, que ara tenim dues setmanes sense diada, hem de seguir lluitant els nostres castells i hem d'implicar-nos encara més si volem seguir creixent. Perquè amb il·lusions i bones intencions tothom aniria al gimnàs i deixaria de fumar. Jo, per la meva banda, m'havia fet el bon propòsit de començar a fumar aquest any, i de moment ho estic aconseguint. Tot demana les seves dosis d'esforç i constància, macagundéu.

Fotos.

I aquí sota, el tres a punt de petar:

DSC07381