Era un diumenge espaterrant, amb un cel blau blavíssim d'octubre i una calor de juny que convidaven a sortir a omplir places i carrers, a fondre amb el blau radiant del cel el blau electricista de les nostres camises. Tot hi convidava, joiosament, xiroiament, i vaig aparcar la bici que no podia entrar a la plaça del Consell de la Vila de Sarrià, que era plena com un ou amb els castellers de Sarrià, de Sant Cugat, de Barcelona i d'Esplugues, i un munt de públic que atapeïa la plaça i els carrers adjacents i que feia gairebé impossible de moure-s'hi. Al balcó hi havia fins i tot el mossèn de Sarrià, ningú no s'ho volia perdre. El dia convidava a grans gestes com les que va protagonitzar la connexió de sant Medir, els guanyadors del dia. Un dia històric.
Al nostre cantó d'Esplugues el dia era igual de xardorós, però no tan triomfant. Per coses de la vida no havia anat a assaig en tota la setmana i m'havia apuntat a darrera hora a la diada. Vaig arribar a plaça amb els pilars d'entrada que ja eren història en aquella històrica jornada, i com que érem els quarts en l'ordre d'actuació vaig tenir temps d'airejar-me una mica, beure molta aigua, enfaixar-me i veure el 3de8 de Gausacs des del llindar de la porta del Consell de la Vila. El vaig veure prou bé, amb bones mides i un pèl nerviós, i mentre el descarregaven em feien pujar un moment l'ai al cor, però el van parar molt bé i descarregat. El seu 4 de després el vaig viure a la pinya molt més neguitós, però no en vaig veure res, mentre que la seva torre em va semblar esplèndida.
Però tornem a nosaltres. Que parli dels nostres castells no té gaire sentit, provaré de trobar algun vídeo. La sensació va ser de mira, 3 i 4 de 7 un altre cop i un altre 3 de 6 per sota, que devien tenir problemes d'aquells que no fan perillar mai greument castells que tenim més que consolidats. Segons les estadístiques, ara que les tinc actualitzades... quina mandra parlar d'estadístiques, però quan falta un mes per acabar temporada ja és l'any amb més 3de6 per sota: 7; l'any anterior, que marcava el màxim fins ara, en van ser 4, mentre que els anys que sovintejàvem el 3de7s, d'altra banda, fèiem 2 3de6s a plaça a tot estirar. No sé què pot voler dir això, a banda que estem trigant moltíssim a fer el 3de7s comparativament. Pel que fa als bàsics de set, amb 12 i 13, també estem en la franja molt alta i, si no canvia la cosa, és molt probable que superem el topall dels 27 del 2019; l'anterior rècord eren els 25 del 2008. En resum, i no cal mirar estadístiques per saber-ho, ens hem estancat en els bàsics de set i ens costa fer coses més grosses, després d'un inici comparativament millor que el 2022. Ara diguem-ne que és tot força avorridot, quan l'any passat a aquestes alçades ja havíem fet dos 7de7...
Per què estem així? Ni ideia, després a la festa en parlava amb conspicus cargolins i les raons eren diverses. Jo ara vinc força a assaig i amb la gent que som tancar un 4de8 és una broma, i un 5de7 o qualsevol altra cosa, gairebé una entelèquia. Les proves netes van fent, però en tot cas jo feia uns cinc anys que no venia regularment a assaig i puc comparar poc. El record que tinc de quan érem colla de vuit és que podíem tancar pinyes de 4de8 ni que fos amb dos cordons en mínimes condicions, amb mans altes i posicions naturals més o menys al nucli. Ara això no ho veig i ves a sapiguer per què. Parlava també amb gausacs i m'explicaven com han capgirat la dinàmica negativa que tenien fins fa uns mesos; no dic que nosaltres estiguem malament, però tampoc estem bé, estem estancats, com reflecteixen les estadístiques.
En fi, Sarrià van fer la seva millor actuació, diuen que amb unes 200 camises a plaça i el 4de7a com a millor castell, els vaig veure molt bé i amb molta projecció. Barcelona va descarregar el 4de8 i hi va afegir 7de7 i 5de7, em deien que són la colla més en forma de la capital i van passar per Sarrià amb molt de múscul. San Cugat va tornar a fer la clàssica de vuit després de quatre anys; estaven eufòrics, i bé que s'ho mereixen. I nosaltres que ens anem arrossegant una mica, érem la colla petita i no vem poder fer ni el pilar de 5 perquè un pilaner va haver de marxar d'hora. I així estem.
Vem dinar a la plaça de Sarrià, vem estar arreglant el món, no vaig escoltar gaire el grup que tocava, al final vem tirar cap a un local que havien llogat uns carrers més avall per seguir la festa, on dels cargolins només hi érem la Cèlia i jo. No ens acostumem a quedar mai gaire a aquesta mena de coses, som una mica rancis, però què hi farem.
Ja veurem com va la cosa. Em van preguntar per rivalitats de la nostra colla. Podria dir el que penso del que farem a Cornellà a la Trobada del Baix de la setmana vinent i com acabarà la cosa. Si passa el que pot passar, serà el sorpasso des del 2008 i el que ens hauria d'empènyer a sortir d'aquest ensopiment estòlid que tenim. És a dir, a favor que els liles provin el carro gros, que ens esperonin, i un record pel Xavi, un casteller de soca-rel amb qui m'hauria agradat poder parlar de tot això.
L'actuació completa:
@CdSarria 2p4 4d7 4d7a 3d7 v5
@CdBCN 2p4 4d8 7d7 id5d7 5d7 v5
@gausacs 3p4 3d8 4d8 2d7 v5
@Cargolins 2p4 3d7 4d7 3d6ps 2p4
Fotos i fotos i el vídeo que va fer SarriTV de la diada sencera. Els que es van gravar amb la nostra càmera sembla que no tenien el segell de qualitat mínim per ser penjats a la xarxa de xarxes que ens hem donat entre tots anomenada Internet.
Saluti castells.
