Mani contra el Caufec. Mossos calents estovant el personal. I els castellers; en Lluís, amb un dit boterut i un blau al braç. A pocs-cents metres d'allí, al Brillas la CAL reivindicava l'ús social del català. Emmarcat dins els actes, els castellers hi hem de fer un pilar. On són els castellers? Fora dels molts que són desapareguts, i dels 10 que hi ha al Brillas, vora una vintena són a la mani contra el Caufec. La Colla s'ha compromès a fer-hi un trist pilar de 4, però no n'és capaç perquè la gent no respon, i perquè els altres reivindiquen que s'aturi el Pla Caufec. Hipòcrita, perquè de fet molts no saben ni de què va. Però sobretot, perquè qui serà després que no anirà al Cinema, qui no comprarà al Centre Comercial, com no gosaran reconèixer que els dos immensos gratacels són el nou enorgullidor símbol d'Esplugues tal com avui n'hi ha que fins defensen el manteniment de l'Emissora al cim del Puig d'Ossa, i prenen el Trambaix cada dia per anar a la Universitat (o a l'Illa Diagonal, de Sacresa), quan no hi van per l'Autopista tot contaminant la Ciutat, aquella autopista edificada damunt un barri sencer d'Esplugues, fa temps enterrat sota tones de quitrà; i tot contaminant la ciutat, contribueixen a assassinar-me de mica en mica! HIPÒCRITES! Antisistema com a forma de diferenciació de la massa adotzenada, snobisme nyeu-nyeu, estolidesa d'aixella pudent i cabelleres engarbuixades i polloses —com ara la meva!—. Que n'és de fàcil definir-se com a qualsevol cosa, i així definint-se, obviar la manca radical de definició que s'arrossega. Radical en la indefinició.
No hi havia prou castellers per fer el trist pilar de 4, perquè es manifestaven contra qui sap què collons. Collons, jo també vull una Collserola verda i una Catalunya lliure, però abans vull que els meus castellers facin el que han de fer i que la Plataforma contra el Caufec no em caigui al damunt com una puta plataforma petroliera com caigué l'Autopista a Esplugues, que primer assassinant un tros del meu poble, després s'ha estat dedicant a assassinar-nos de mica en mica, perquè sense territori no hi ha llengua que defensar, com digué en Marcel Casellas, però sense llengua el territori resta mut, i sense llengua ni territori, els castellers seríem perduts al no-res, però un territori i una llengua sense aquells que s'enfilen per arribar sempre més amunt no arribarien mai enlloc. Però el problema és que estem deserts de camises blaves.
