[Crònica per a La Malla. Aviam si tinc temps per escriure la nostra d'ahir]
Després del tres de vuit impecable d’una setmana abans a Sants, els Castellers de Vilafranca havien anunciat que l’aixecarien un pis més per a Fires de Maig. I dit i fet: el primer tres de nou de l’any ha estat verd, al qual han afegit el dos de vuit i el pilar de sis. Els Xicots de Vilafranca, per la seva banda, han hagut de desmuntar el carro gros i han tingut força problemes per a completar castells de set i mig. Finalment, els Bordegassos han plantejat una actuació discreta amb quatre de set amb agulla com a millor castell.
Els Castellers de Vilafranca no s’ho van pensar dues vegades i en primera ronda van atacar el peix gros del cove, el tres de nou amb folre, el primer que es veu enguany. Després d’un peu desmuntat, el tres es va anar muntant amb molta seguretat i sense complicacions destacables. Així, molt ràpidament, amb alguns nervis i amb el terç de la buida potser una mica massa assegut sobre un poderós folre, es va descarregar el primer castell de nou pisos de la temporada, un tres que si continua per aquesta via sembla que no haurà de fer patir els verds com durant un tram de l’any passat, i que ja veurem si aconsegueixen emmanillar. A segona ronda, amb els principals deures fets amb nota sobrada, els Castellers de Vilafranca van despatxar el dos de vuit amb folre, també amb molta solvència tot i que potser amb els quarts un pèl estirats, cosa que va obligar a defensar una estructura que, tanmateix, no va perillar en cap moment. Per acabar, un quatre de vuit amb mides bastant dolentes sobretot als pisos de dalt, una prova clara de quatre de nou que va semblar que encara necessita més assaig.
Els Xicots de Vilafranca, que no travessen un dels seus millors moments, les van passar magres per poder tirar els seus castells i, sobretot a causa dels dubtes de canalla, van haver de passar ronda amb dos intents desmuntats seguits. En tot cas, el cinc de set amb què obrien plaça, tot i els tremolors i bellugueigs, es va poder descarregar amb relativa facilitat. A segona ronda van atacar el repte principal, el quatre de vuit, que amb una pinya escassa va alçar-se amb mides força dolentes a tots els pisos. Amb quints col•locats i dosos dalt, l’acotxadora, molt menudeta, va quedar-se encallada per quarts o quints i va obligar a fer desmuntar tot el castell. En repetició van optar pel quatre de set amb agulla, una construcció que dominen folgadament i que els havia de donar confiança, però la mateixa acotxadora va tornar a quedar-se encallada a quarts i es va haver de desmuntar, passant ronda. En la tercera van repetir castell però amb canalla diferent; el quatre va acabar molt obert de terços, fins al punt de patir per descarregar-lo, però finalment van reeixir amb una certa ràbia als rostres, val a dir-ho.
I finalment, els Bordegassos de Vilanova, la colla convidada en aquest cas pels Xicots, van plantejar una actuació de rodatge de castells de set que no els suposen gaires dificultats. Van començar amb el quatre de set amb agulla, que es va tancar molt de quarts i en què el pilar del mig va resistir molt bé amb un segon que semblava molt prim. Van seguir amb el tres de set, descarregat fàcilment tot i que la buida exhibia mides poc ortodoxes. Van plegar amb el quatre de set, amb una noia nova a quarts, un pis que sobretot per la banda de cara a l’Ajuntament estava tort; en tot cas, quatre de set al sarró i darrer castell del dia a Vilafranca del Penedès abans dels pilars.
I, en ronda de pilars, els Castellers de Vilafranca van presentar el pilar de sis, que ja va rodat de l’any passat i que van descarregar amb més facilitat que el de Sants de la setmana anterior: el clàssic tremolí de la sortida de l’enxaneta i poca cosa més, un pilar magnífic. Bordegassos i Xicots van fer el pilar de cinc; els vilanovins a la primera i sense més complicacions, els vilafranquins després d’un intent acabat en llenya. En efecte, quan els Bordegassos ja en descarregaven el seu, els Xicots van començar a muntar-lo, però inopinadament, tot just amb el terç posat, la pinya va fer figa. El van repetir tot seguit mentre els verds feien sis pilars de quatre; en aquesta ocasió, els Xicots van descarregar-lo sense més complicacions, però va ser com la cirereta amarga d’un pastís bastant indigest.
En resum, les sensacions aquest diumenge a la Plaça de la Vila eren força divergents segons el color de la camisa. Per als verds sembla que tot va de cara i van assolint objectiu rere objectiu amb molt bona nota en aquest primer tram de temporada; per als vermells les sensacions són les oposades, amb intents desmuntats i llenyes intempestives i una mena de mala maror interna que esperem que aviat quedi enrere; finalment, per als grocs, les sensacions eren més aviat indiferents, i al fet d’actuar en una plaça amb tant de prestigi com la de Vilafranca, s’hi pot afegir que han seguit rodant castells bàsics de set a més del quatre amb agulla en una temporada en què tornaran a lluitar per recuperar el carro gros.
FIRES DEL MAIG DE VILAFRANCA
Xicots de Vilafranca: 5d7, id4d8, id4d7a, 4d7a, iP5, P5
Castellers de Vilafranca: 3d9f, 2d8f, 4d8, P6, 6P4
Bordegassos de Vilanova: 4d7a, 3d7, 4d7, P5
