II. Atonyinats

Cop en sec, adoní's que un dels bolets li havia caigut vora un escampall d'andròmines d'alquímia, que era gran desolació de veure com semblava un cau de rates. Ensumant la flaire que surava ensems que connectava els singulars aparells aviat hagué enllestida una psychodèlica figura de vidre i metall. Mesclant ignotes substàncies químiques i afegint-hi espores de gírgola en un matràs hi anà degotant de mica en mica un espès suc atzur llampant, que escalfat al foc generà un pòsit burell de textura farinosa, que barrejà amb el seu tabac habitual. D'aleshores ençà, abans de cada pregària se'n fumava un o dos cigars al·lucinògens, i aviat deixà la vida contemplativa per esmerçar ses energies minvants a la recerca bibliogràfica de l'art de la conservació de la tonyina.