Un cop ensamblat l'aparell que havia de fer fermentar la gírgola, es preparà un cafetó al·lucinogen i, contra pronòstic, adormí's.
De sobte, un gran tro i un gran llamp el féu deixondir de sa capcinadeta. Esbatanà la finestra i guaità bocabadat com descarregava el ruixat. Un ramat esbarriat d'una centena d'ovelles muntaven la vall cap el monestir, però una sobtosa riada se les emportà entre bels gemegosos. L'aiga davallava poderosa, arrencant arbres de soca-rel com una raor talla els pèls de la barba. Aleshores notà que per la part jussana de l'ermita s'escolava aiga. S'obrí un esvoranc i a pressió eixí un rajolí d'aiga, com l'esvoranc fiu-se cascuna volta més ample tro que son diàmetre feia no menys de dos pams i tres dits d'ample. L'aiga s'acumulava, de pus en pus, tro que arribà al nas del bon home, el qual, en no saber nedar, esbotzà la porta per sortir, mes l'allau líquida se l'emportà amb ella. Perdé el coneixement.
Com es despertà enmig de la plana el sol rutilant li rostí la cara. S'aixecà, desorientat, avançà unes passes errívoles, i adoní's que es trobava només a tres metres de l'ermita, que no havia hagut cap aiguat i què havia afegit massa pòsit burell de gírgola al cafetetxo. Entrà a l'ermita a llegir un capítol de l'Eclesiastès, però la bonior eixordadora de bels i esquelles proferit per un ramat d'un centenar d'ovelles no li ho permeteren.
