Tantost hagué pres aquella determinació de continent eixí de la rònega ermita, amb l'objectiu d'ésser aplegat en menys de mitja hora al santíssim Monestir de Montserrat, on besà la Moreneta tres cops aprés de pronunciar semblant vot:
—Per l'amor infrangible sempiternal que vós Déu totpoderós ens has a tots nosaltres, vils pecadors, i que tan incommensurable és que àdhuc trameteres ton fill per perir per nosaltres i soferir les cruels vileses mundanals; jo vos promet que nulltemps no restaré pas en pau fins que no hagi aconseguit lo meu propòsit, que és només a la llaor i més glòria divinal vostra, i que consisteix en l'atonyinament de tot vil pecador que jo clissi, amb el ferm objectiu de fer millorar aquestes contrades tant com jo podré, tostemps amb el vostre inestimable ajut. Perquè temps era temps, que Marta filava, que jo era innocent púber, la nefanda avolesa del diable no era tan extesa, i això sense cap retret a vós Déu omnipotent, deu inestroncable d'amor, ans a la feblesa de la gent d'aquest temps present, que de tot en diuen que en aquell temps, de la palla en feien fems i dels fems en feien palla, i defugen de seguir els manaments i la vostra sacra Paraula. I per això fer, vos agraeixo la descoberta del pols de gírgola, que m'ha fet badar els ulls i m'ha fet veure la llum, i m'atorgaran força en cas de defalliment, tostemps emperò havent, oh grandíssim Déu, a vós en totes les meves cogitacions. I en resum, abans mort i soterrat que lleixar la meva tasca divinal, que jo vot que fins que no trob cap més pecador a qui atonyinar, milloraré els meus coneixements sobre tonyines i perseguiré tot aquell qui es vegi temptat per Mafumet o Belcebú o qualque dimoni que sia.
Aprés de votar d'aquesta singular manera, davallà per darrer cop, xino-xano, a la seva vella ermita.
