Continuant amb la interminable crònica castellera, ahir va ser la diada de Ganàpies, els de la UAB. La diada de primavera és especial perquè sí, i aquesta també ho ha estat perquè sí. En fi, he tornat a dinar abans de la diada, aquest cop botifarra blanca, perquè la negra no em va agradar gaire. Jo i algun altre (els borratxos de la colla) hem anat buidant les xibeques abans i durant l'actuació; cal dir que jo vetllava pel meu estat i només em servia per remullar la gola. En Juanele, per la seva banda, i com acostuma a fer, anava mig taja fent de segon: després ballava a la seva posició de segon, la qual cosa ens compromet a tots. En tot cas, el noi ho pot aguantar, i és la forma vallenca caricaturitzada de fer els castells. Així, només ens podem queixar el just.
Havíem d'obrir amb el 5de6, però faltava un segon i hem començat amb el 4de6a. Jo feia de lateral al pilar del mig, i cal dir que en Juanele estava molt bé i que no va patir gaire l'espadat; en canvi, pel que sembla, l'estructura del 4 feia pena, estava totalment desfigurada, i va oferir símptomes de llenya. En qualsevol cas, 4de6a descarregat, i tots feliços com gínjols.
Pel que vaig sapiguer després, feia almenys uns quatre o cinc anys que no fèiem l'aleta al 5de6. Desconeixedor de la pròpia història, i força nerviós (aquell nerviosisme que tinc quan pujo a un castell que no tinc gaire apamat), van dir que terços damunt la pinya, i au. Es col·loquen els terços del tres, ens hi col·loquem els terços de la torre, m'empasso el nerviosisme i m'adono de què la nostra torre estava tan i tan bé que era bufar i fer ampolles. Malauradament, el tres era un poema i ens traspassava batzagades, en especial quan va travessar l'enxaneta. Aleshores vaig perdre una mica la mida (vaig entrar un xic) i vam aguantar els segons que va durar la tempesta. Descarregat amb no gaires dificultats, un castell lleig i rebregat sobretot de la banda del tres. Ja tothom a terra, grans abraçades, petons, esgarips de joia: quanta gaubança pel 5de6! És un d'aquells moments tan macos que ens reserva aquest món. Moltes hores d'assaig, calor, moments durs i alegres, per aconseguir això.
A tercera ronda vem descarregar un 3de6 que era també horrible. En fi, tot descarregat i ara dos pilars de 4, un dels quals només carregat, i després pilars novatus, que són de tres amb la gent nova que ha entrat. Cal dir que fem els castells estil vallenc: fets un nyap, però a la fi descarregats.
I festa i la meva revista que ja us vaig penjar i que ha agradat molt i tal i tal. Jo només em vaig dedicar a beure cervesa i vaig fumar algun porro. En arribar a casa, el meu germà havia comprat Cointreau i el vem afusellar. No em vaig emborratxar a l'Autònoma, però a casa vaig fustigar el meu fetge foradat. I això és tot, n'hi ha fotos aquí.
