Rellegint la primera part, veig que cada cop m'allargo més en les cròniques. Suposo que això és així perquè aquí tinc més llibertat i puc escopir totes les meves impressions impunement. Només hi ha en Jaume I, la qual cosa de vegades em frena, però bé, no gaire.
Deia que hi havia dos motius que per a mi feien diferent la diada de Santa Eulàlia del 2007 comparada amb la del 2006. El motiu col·lectiu ja l'he explicat a bastament; ara hauria de comentar-ne el meu, però és quan el fet que en Jaume pul·luli per aquí em sap una mica de greu.
Primer acabaré amb la crònica estrictament castellera. A segona ronda hem tirat el 4de6a, un castell al qual per alguna raó jo hi he pujat moltíssimes vegades, més que cap altre. Per exemple, al 4de6a de Santa Eulàlia del 2006 també hi vaig pujar, i recordo que, potser per l'amargor del 3de7, o perquè feia molta calor, o perquè com sempre estava descentrat, el cas és que jo vaig estar-hi fatal, molt abocat i regalimant desconfiança per tot el castell. El cas és que, com la història és cíclica, aquest any he pujat a terços del mateix castell a la mateixa plaça a la mateixa ronda, i aquesta vegada amb un pis de terços un altre cop d'allò més estrany, que em fa pensar en què es fuma aquest bon noi. El cas és que potser exagero, però començant per les mides: tenia la Sílvia molt i molt més baixa, i també els altres dos els tenia més baixos. Bé, a la dreta tenia la Sílvia que em dóna bastanta confiança; a l'esquerra tenia en Pau, que malgrat que és novatu pot fer-ho tranquil·lament —potser està com jo l'any passat, però millor, jo crec. A davant tenia la Noe, que era qui menys confiança em donava.
Cal tenir present que un 4de6a és tan fàcil i tan lleig que qualsevol ho pot fer. Bé, en pujar els dosos la Noe s'ha torçat moltíssim, la Sílvia ha hagut de recuperar posicions sobretot d'aquell flanc, mentre que en Pau ha patit els rebrecs i la seva rengla s'ha obert moltíssim. L'únic que s'hi trobava còmode, jo crech, era jo mateix. Per això, veient la Noe he pensat: mira, com jo l'any passat. Amb una mica de ganes i assaig això es resol fàcilment.
I hem acabat amb el 2de6, que bé, i dos Pde4, un d'ells femení, amb la Marta a segons. Han llençat a la font en Rubèn i l'Alícia, casats de fa poc, i en bici hem tornat a Esplugues a completar la jornada electoral.
Per acabar, ja he comentat les meves sensacions sobre el 4de6a, que realment són totalment intrascendents. De fet no hi hauria d'haver pujat perquè divendres no vaig anar a l'assaig, però per sort o per desgràcia l'Anna no va fer acte de presència a l'Hospitalet i m'ha tocat entrar-hi. Després tenim el neguit del que podria haver estat per a mi aquesta diada i que no ha estat, i que no sé si hagués estat si hagués decidit una altra cosa o no, i no ho sé però la incertesa neguiteja. És això, i no el 4de6a, el que m'omple el cap de fantasies. L'únic que puc fer és anar dimarts i au, tornem a començar.
La segona part no és ni tan èpica ni tan currada, d'una banda perquè ahir em vaig esgotar, perquè les eleccions m'han deprimit, i perquè ara no he parlat pla.
