El post d'ahir eren les meves impressions. Sobre la crònica del cas, ho resumiré molt perquè no estic gens inspirat per fer-ho. Resumint, vem sortir d'Esplugues a la 1 de la matinada del dilluns i vem arribar cap a un quart de nou a Legazpi. Pel camí, moltes hores d'autocar, una mica de gresca i poques hores de son.
Euskadi, com deia, és molt verd i muntanyós, hi ha molta boira i humitat. Vem desar les coses al poliesportiu i cadascú va escampar al seu aire. Quan per fi vem trobar un bar que obria, jo vaig decidir tocar el dos i vaig remuntar un riu per una sendera ben habilitada, amb els esquellots de les vaques al fons, la remor de l'aigua i el brunzit d'algun borinot. Pel camí hi vaig trobar una mena de museu de les foneries que hi havia al poble, ara ja desaparegut.
Tornat al poliesportiu vaig jugar una estona a bàsquet i vem anar a la recepció a l'Ajuntament, però abans d'entrar-hi es va entenebrir el dia i pluja a bots i barrals. Dins el saló de plens, el batlle ens va explicar una mica la vida del poble, i ens vem intercanviar uns records. Seguint en Jaume I, vem anar a la cacera d'un bar, però ens va dur al límit del poble; tots xops, i seguint aquest cop a en Joan, vem poguer eixugar-nos a un bar i prendre un parell de birres.
Vem dinar al casal de iaios, l'àpat va estar bé però em va recordar als del cole: insípids, adotzenats. El vi era bo i el cafè, calent. En acabat, vem fer cap al poliesportiu per clapar; jo vaig llegir i escriure una estona. En Jordi es va esquinçar el turmell jugant a bàsquet 15 segons, i en Jaume I anava de corcó mirant de quadrar alineacions de castells.
El cercavila començà cap a les sis, i també comptava amb la nostra Colla de Diables, una mena de cobla i els dels esquellots enormes a l'esquena. Els castells van anar bé, i per sort havia deixat de ploure uns quinze o vint minuts abans. El meu 3de6 el vaig trobar molt i molt segur, tot i que jo estava una mica obert. El 4de6, pel que sembla, també es va fer molt rebregat. El 4de6a em va semblar molt insegur i trontolladís, però es va descarregar sense gaires maldecaps, també una mica desendreçat. Vem acabar amb el Pde4 aixecat per sota, que sempre frapa més als ignorants de castells.
Ja s'havia fet molt tard, vem visitar els bars i cap al tard vem anar a sopar, vora les vuit o les nou. El sopar bé, conversa curiosa i reveladora, i a córrer. Els diables van fer una carretillada d'uns quinze minuts, davant el públic embadalit. Jo vaig anar a veure Barón Rojo, i el vaig poguer veure més o menys tranquil sobretot quan vaig aconseguir desempallegar-me de mon pare. Al final vaig topar-me amb en Sergio i l'Orlando, que em van volguer portar a un bar. Vaig aprofitar la menor excusa per anar a clapar. Encara sonaven Barón Rojo, i eren vers quarts de dues.
Glaçat, tremolós com una fulla, vaig ficar-me al sach, i un somni ininterromput fins les vuit del matí. A poc a poc ens llevem, anem a esmorzar, comuniquem les nostres experiències, i a l'autocar i bon vent i barca nova.
En resum, tot molt bé i molt maco. I aquí se m'acaba el temps, publico sense rellegir.
