L'altre dia ja en vaig parlar, i per tant avui no tinc res més a afegir, llevat d'aquesta imatge, que no m'agrada tant com la de Collserola. Si hi cliqueu es pot veure més gran.
Vist així, no sembla gaire cosa. Val a dir, però, que en perspectiva les distàncies semblen més curtes, i que pujar els "turons" de Sant Pau i Sant Jordi, tot i no massa alts, tenia els seus collons. El cas és que entre naps i cols m'hi vaig estar gairebé tres hores voltant per Vilafranca i els Pacs del Penedret.
El lloc on vaig cagar és prop de l'encreuament del camí rural que porta a Pacs i el camí de la Bleda o de la Farinera (un dels dos). Vaig rondar per un petit nucli de població que em penso que pertany als Pacs (a l'altre banda del riu), però no n'estic segur. Tot allò està molt pelat, només hi ha vinyes i més vinyes, i fins i tot la muntanyola de Sant Pau és poc arbrada, malgrat que té una important pineda, i tot i que les pinedes a mi em treuen de polleguera, i més la fortor de pinassa sota el sol inclement. La muntanya, o turó, era de pedra calcària si més no al vessant de llevant, la qual cosa impedia que hi cresqués gaire cosa més que atzavares i matolls. Des d'allí dalt l'esguard de Vilafranca era força maco, s'hi veia Montserrat per l'altra banda, i una muntanya més verda al davant, que potser visitaré l'any vinent, si ho veig factible. Era molt tranquil i solitari, un bon lloc per a eremites, tot i que al cim hi ha un restaurant, que en aquell moment era tancat, però que deu esguerrar irremisiblement el silenci sepulcral d'aquell indret.
Aquí sota incloc la foto de la Torre de les Aigües, que no sé si es diu exactament així. Parlant de fotos, he vist que a la Viquipèdia, la foto que il·lustra l'entrada dedicada a l'Alt Penedès és meva, del 5de9f dels vilafranquins pel Sant Fèlix de l'any passat. I sí, tinc molt poca feina.
