Avui hem sortit per la tele els Castellers d'Esplugues. Els protagonistes del petit reportatge han estat els Torraires, colla petitíssima de la zona tradicional, que han sortit força ben parats segons el parer expressat pels periodistes.
Això ve a dir que en general, no hi ha menysteniment contra nosaltres, colles petites; hi ha només concentració entorn de les grans, com a grans que són. Les colles grans són més interessants per raons òbvies, no crec que hi hagi mala fe contra nosaltres.
El programa de castells, consultable per internet, ha donat prou espai als Torraires, colla que, si us he de ser sincers, amb prou feines sabia que existia abans no vinguessin a Esplugues al juliol passat. Els Torraires em cauen simpàtics perquè fan castells de sis molt bàsics amb penes i treballs, però els acaben descarregant malgrat sembli impossible descarregar-los. Al meu parer, s'hi deixen els collons, i tant és que siguin de sis com de deu, són castellers i segur que no ho tenen gens fàcil. És molt lloable la seva tasca.
El seu cap de colla es planyia de què els de la Vella, aquells prepotents vestits de rosa, s'havien queixat de què la despenjada de la canalla dels Torraires els havia caigut al seu venerable cap de dos-cents anys d'història. Es planyia que els de la Vella insultessin els amfitrions d'aquella (i d'altres) manera, quan ells s'havien ficat diligentment en totes les pinyes dels rosats. Jo, com a casteller d'Esplugues, també m'havia planyut de què aquells imbècils ens insultessin també a nosaltres, colla petita del Baix, i del boom, en especial perquè no havien pogut tirar el seu Tres de Nou. En efecte, els vallencs volien tirar el Tres de Nou, però necessitaven l'ajut de les altres colles a plaça. I entre Torraires i Cargolins podríem, potser, haver garantit prou soca, però la soca no es va veure enlloc, i hagués estat potser massa justa, i potser per això els vallencs anaven una mica emprenyats. I potser gràcies a què havien anunciat castells de nou per Montblanc, la tele hi ha fet acte d'aparició. En fi, al capdavall els hi hem d'estar agraïts. Sense Colla Vella no hi hauria hagut Esplugues a la Tele de Catalunya.
Per tot això han parlat algun minut (dos o tres) dels Torraires de Montblanc. De la Vella han parlat més ràpidament i sense fer esment del 3de9f esperat. I també han parlat de nosaltres, esclar, i per això tenia el DVD a gravar. Han dit que hem anat a assegurar amb tres i quatre de set; que poc ens coneixen!, que desinformats van! Per a mi, tres i quatre van ser, potser no agosarats, però sí arriscats, perquè el risc hi era planant. Potser arriscar hagués estat tirar el quatre amb l'agulla, el de set, però això només ho hem fet un cop a la vida! O potser hauríem pogut provar el Pilar de Cinc, i segurament ens hagués fet llenya. Els de TV3 no saben res de nosaltres, i és estrany, perquè és de suposar que en Guillermo Soler en sap un niu, de castells. Però nosaltres som dels oblidats.
En parlar de la celebració del 3de7 han semblat com sorpresos de la nostra joia. I és que, si més no, per a mi, va ser molt important, i em vaig sentir exultant d'alegria. En dir això, que el vem celebrar amb molta efusió, ha sortit en pantalla la noia més alegre de la Colla, saltironant i cridant d'alegria. I en aquell moment m'he sentit el més feliç del món.
I bé, això és tot. Hem sortit bastant per la tele, que és bo. A més, han parlat força bé de les colles petites, malgrat tot. I ha sortit la crítica amarga dels Torraires vers la Vella, que també està bé. Jo també els hagués engegat a pastar fang.
