Diada a Montblanc (i II, article per a Falques.com)

He escrit la crònica de la diada d'ahir de forma diguem-ne periodística i l'he tramesa a falques per veure si me la volen publicar. L'esforç d'abstracció de la meva subjectivitat (és a dir, l'intent d'adoptar una perspectiva imparcial i estrictament "informativa") ha estat ingent i extenuant. Em penso, però, que me n'he sortit. Val a dir que l'actuació d'ahir va ser molt emocional. Fer-la freda com gel de cantells esmolats té la seva complicació. Perquè la Vella desvetlla sentiments d'animadversió incontrolables, perquè els Torraies em cauen molt simpàtics, i perquè la meva Colla és el meu sol i etcètera. Bé, aquí la hi poso:

Montblanc, Onze de Setembre

La Colla Vella es queda sense castells de nou

Amb un nombre de camises lleugerament limitat, els rosats van repetir el 5de8 del dia anterior amb molta més fermesa, juntament amb un 2de8 amb un folre que ha haver de suar la cansalada i un 4de8 sense complicacions. Van compartir plaça amb els Castellers d’Esplugues, que descarregaren dos castells de set, i els Torraires de Montblanc, amb castells bàsics de sis molt treballats.


Segons havien anunciat, els vallencs havien d’intentar si més no el 3de9f a la capital de la Conca de Barberà; tanmateix, vists els efectius reals a plaça, i després de la vigília de l’Onze de Setembre, van decidir rebaixar pretensions. Van obrir plaça amb una catedral molt ben construïda que només va tremolar una mica a la baixada, espantant així les possibles alarmes del dilluns i aparentant molta confiança en l’execució, permetent albirar com a ben plausible l’assalt al 5de9f per Santa Tecla.

A segona ronda, veient que el camí dels castells de nou estava massa embardissat aquell dia, van decidir optar per un altre castell folrat: el dos de vuit, que de tronc es va aixecar molt ben apamat però que va patir moltíssim a nivell de terços degut precisament a l’encaix amb un folre que, val a dir-ho, era de mides reduïdes. D’aquesta manera, quan ja semblava que el tenien al sac, i amb quints fora i quarts agafats encara, els terços van començar a ensorrar-se de mica en mica, perdent definitivament el peu amb quarts sortint. A peu de plaça vam tenir els nostres dubtes, tot i que sembla de justícia donar-lo per descarregat.

Finalment, sense gaires somriures a la cara, els vallencs van tramitar un 4de8 que no els va suposar cap complicació ressenyable, a banda d’una aixecadora molt menudeta que deuen estar provant i que va alentir-ne la consecució. Van enllestir amb tres pilars de cinc amb la senyera al vent.

Els Castellers d’Esplugues anaren a Montblanc amb un centenar llarg de camises a provar castells de set pisos. A primera ronda descarregaren el seu segon 3de7, que fins l’aleta va guardar unes mides molt maques fins que a la descarregada es desmanegaren una mica, torçant-se entre elles rengla i buida, en tot cas sense perill en cap moment. A segona ronda descarregaren un 4de7, el seu setè de la temporada, amb moltes més complicacions, en especial a nivell de segons i terços, i que va necessitar d’una dura batalla per poder-lo dominar fins el final. Cloeren l’actuació amb un 4de6a de tràmit, que és més aviat una prova per al 4de7a que volen provar a la diada del seu aniversari el cap de setmana vinent.

Pel que fa als amfitrions, després d’entrar a plaça amb un pilar caminat amb una estelada desplegada que fou molt aplaudida entre el públic, començaren llur accidentada actuació amb un intent desmuntat de tres de sis. En aquesta ocasió, la rengla, que a nivell de segons era molt més baixa que en els altres dos pilars, es va anar obrint moltíssim, deixant un pom de dalt molt deformat i amb una canalla una mica gran. A la repetició els problemes es van repetir però més controlats, i el van poder descarregar braument, amb gran heroïcitat del tronc i de la pinya.

A segona ronda van tornar a desmuntar l’intent, en aquest cas el de 4de6. A la repetició el van tornar a enlairar, amb uns terços molt tancats i un bastiment un xic lent. Quan l’enxaneta en féu l’aleta, però, per alguna raó va relliscar enduent-se l’acotxadora però deixant intacta la resta del castell. Com només se’n despenjaren aquests dos membres del pom de dalt, segons la majoria de colles i les bases del concurs se’l pot donar com a completat. Van acabar amb el 4de6a, aquest cop a la primera, tot i que també patint de valent. Van acabar amb dos pilars de quatre.


Onze de Setembre a Montblanc
Torraires de Montblanc: Pde4cam, id3de6, 3de6, id4de6, 4de6, 4de6a, 2Pde4
Vella: Pde4cam, 5de8, 2de8f(c), 4de8, 3Pde5
Esplugues: Pde4cam, 3de7, 4de7, 4de6a, 3Pde4

Josep Santacreu