Molt fo content l'ermità d'aquell episodi, i cascuna volta que per allí hi passava, tost com veia el regueró de sang de la pecadora, tost se'n gaubava pus, i en pregona letícia es rabejava fins que un altre pensament la seva pensa embargava. I així estant un jorn, un bon hom molt amoïnat la seva pensa cativà.
Cell home caminava molt a poc a poc, i a cada passa que feia havia gran cura de no trepitjar null llimach, puix que havia sentit que el gran Comte de Barcelona i Rei de la Corona d'Aragó havia interdit de trepitjar cap Pudibundus limachs, una molt rara espècie en perill d'extinció, molt apreciada per ses proprietats guaridores. Com l'ermità conegué son neguit, l'ermità exclamà:
- Oh bon home, amic de la legalitat, vetllador de les lleis, llibert de la selva anàrchica, sotmès al jou alliberador del Dret, servador de la pau, pilar i columnata de l'ordre, espasa de la justícia, molt me plau ço que vós dieu, e digueu-me: n'heu mai vist cap d'aqueixos llimachs?
- Null temps no n'he atalaiat negun d'eixos llimachs, e sé que poc n'hi ha ací, com sols proliferen en unes valls del Matagalls; mes gran paor he que no se n'escapoleixi cap per ací i me sia lo cap tolt.
Molt fo meravellat lo nostre ermità, i tota via demanà-li:
- Molt me só meravellat del vostre zel en esguardant la llei. E digueu-me: tostemps la zeleu així?
- Null temps no faig una passa sens esguardar ans si sots mon peu ha-hi null llimach, ne si prés jo ha-hi negun mosso d'esquadra, qui més promptes són a llevar caps que a cercar la raó per què els han llevats.
Molt pus fo meravellat l'ermità de ço que el pelegrí racontat li havia, e afegí-hi:
- No hagueu paor ni basarda, puix que no ha raó d'esglai ni d'espavent car a Montserrat mai no he encepegat amb mosso negun (ni llimach, és clar). Podeu anar quitis de recels ni temors.
- Prou m'agradaria, mes los mossos s'escondeixen rere puigs i roures i a la mínima lleven lo cap del desprevingut, i jo per nulla cosa no arriscaria mon cap per un mosso amagat, e més m'estimo trigar tres dies a fer tres llegües que fer en tres minuts el camí de Sant Pau.
I, lleixant de banda aquell psicòtic, sens demanar-li sobre l'art de conservar tonyines, girà cua i féu el camí del monestir amblant a pas lleuger, saltironant.
