Mamar fins a les onze. L'entreteniment de les nits jusllobregatines, l'ermità llegí, embarbesclat. Una alzina, per ribauts maculada. Volcànic, l'ermità ensumà el reguerol de ratafia i absenta que pitofs engrescats havien lleixat. Molt fou irat, e amb gran re de piroclasts erupcionà:
- Oh! Catius, penediu-se, reteu-se a mos peus, furient igni plutònic eremita!
Els jovencells se meravellaren amb infinita meravella, i gran meravella fo la meravella amb què se meravellaren cells jovencells, qui nulla persona no us la poria dir. Mes seguiren la gran festa en honor a Bacus, i Luxúria era adorada com enlloch pus no s'és vist, pus endalt que Zeus, Thor i Zoroastre: oh Venus. Trascolem. Libem.
Opípara era la pitança, fartaners s'atipaven de molt delicades menges, Tiberi, Pantagruel, Sostres, llépola gormanderia. Menjar i jeure, era tot el treball d'aquelles criatures. Així folgaven, vagarosos, que com no omplien lo pap buidaven la sardina, i molt gran era llur goig.
- Sènyers, ordenament e volentat és de Déu que hom manuc per satisfer al cors segons és necessitats, e ço qui no és necessitat al cors, no és de l'ordenament de déu e qui és contra temperància, e...
Un Rot com un Tro reduí a cendres la peroració del magmarmità. Una gran fumera formà dens cumulunimbus damunt la clepsa de l'indignat ermità.
- Vés a tallar cigales per al teu col·leccionista de prepucis -un heresiarca tronà.
- Escolteu, enteneu i compreneu -el santhom exhortà-. Penediu-se, ajonolleu-se davant el Qui S'engendrà Ell mateix, mitjancer l'Esperit Sant, i ell mateix S'envià, Autoredemptor, entre Ell mateix i els altres, Qui, maltractat pels seus diabòlics enemics, despullat i assotat, fou clavat com un ratpenat a la porta d'un mas, morí de fam a l'arbre de la creu. El Qual es deixà sepultar, s'aixecà, arrasà els inferns, féu el trajecte al cel on fa dos mil anys que seu a mà dreta de Si mateix, però ha de venir el dia final a judicar els vius i els morts quan tots els vius ja seran morts -i es tragué una creu de la butxaca de radera el sach de patates amb què s'abillava, apuntant-los.
Gran fo l'esclat de riallades, que paria que totes les tempestes del cel espeteguessin a l'encop dalt del magí de l'ermità, fumós. El qual girà cua, derrotat per aquells llonzes, i, amb petites glopades de gírgola, se'n tornà a la cofurna, i sojornà quaranta dies i quaranta nuits, puix que si hi ha homes qui menjant com quaranta no rebenten, com més raó ha d'ésser el cas contrari, i purificar el cors de pols i mals humors.
I trobà que trobat havia una segona metàfora moral.
Dos fragments manllevats d'Ulisses de Joyce. Un fragment copiat literalment de Ramon Llull
